Si no fos per la modernitat del pantalà, l’avançada tècnica de la càmera de fotografiar que s’adapta, fent un clic, al blanc i negre, sèpia o color de la imatge, seria fàcil de transformar-la dient que és una toma de finals del segle XIX o principis del XX al port de Maó. Si no fos
A vegades pels estrets camins veïnals de paret seca, ullastres d’un i l’altre cantó agombolen les cúpules formant un enigmàtic túnel. Si és un dia gris i l’ànima està tocada, encara l’entristeix més però, si el dia és assolellat, malgrat la tristor, la llum final del túnel, com la innòcua i saludable píndola placebo, pressiona,
L’absència de La Muriel, no ens privarà de veure-la, a partir d’ara també, en tots els actes de crida col•lectiva promoguts per la gent del seu mateix projecte social i polític. Ella ja forma part d’aquelles personalitats públiques tocades per la vareta de la modèstia que deixen un llegat humà de concòrdia on la vanitat
Vas a fer quatre compres i amb goig caus en una oferta de planters del saludable api que sempre t’agrada tenir en el test fins a espigar-se. De tornada a casa, un cop desada tota la compra vas a fer la modesta casolana sembra i descobreixes amb quina alegria, la moixa, també ha rebut la
Estoic a la forta ponentada d’ahir, el far de l’Illa de l’Aire de més de 150 anys d’història, competeix amb l’àncora immensa que tantes vegades haurà vist navegar aferrada a la gran nau que la posseïa i que ara, com ell, sobresurt per damunt del tros de terra assignat però, això si, res més que
Anys i anys de consistent porta de fusta de pi, qui sap si de Sòria o Galícia, segurament talat en la fase lunar optima perquè el corc no faci estralls, i diuen que antigament això era possible quan la tala puntualment es feia en lluna nova o quart minvant, fins i tot als magatzems de
Que el canvi climàtic, a la llarga i qui sap si a la curta, farà apujar el nivell dels mars facilitant que s’endinsin als continents minvant l’espai de zones costaneres, és una realitat de bon tros constatada pels científics i divulgada pels experts en el medi ambient que no es cansen d’explicar-nos amb tots els
Damunt la grisa sorra de la llarga platja des Grau, van quedant les petjades dels solitaris i matiners visitants que suposadament caminen pel plaer de fer-ho conscienciats que aquesta activitat representa, a la curta i a la llarga, un saludable hàbit i qui sap si, per no fer malbé la textura sorrenca uniforme que humitats
Fidel a la pesca de proximitat, la seva presencia, personalitza l’espai emboirat; a més a més, serà l’espectador privilegiat de veure com de mica en mica la boirassa s’esvaeix donant pas a l’aparició d’un prepotent roig sol que s’alçarà groguejant fins a encegar la vista de qui gosi mirar-lo, les gotes d’humitat presents damunt qualsevol
Amb l’aparició d’aquest senyal d’alerta sota l’al·legoria del grafit, podríem associar-lo amb la UE, en construcció des de fa dècades, on cada vegada més es fa visible la malformació dels fonaments a causa de les desigualtats parides per l’economia de mercat i la seva globalització per la qual cosa, no se’n surt gairebé ni del
Per poc espai de temps, l’obsoleta vella passarel•la d’accés a la platja des Grau, va conviure amb la nova consistent i ampla que, els desplaçats en cadira de rodes, seran els primers a celebrar-la, i això ens fa pensar en la coneguda frase de l’encapçalament. Benvingudes siguin aquestes actuacions de millora dels accessos públics que
A l’aparador de la botiga, haguera de fer goig. Per les estances de la seva primera casa, en mans de criatures, les haguera de fer felices. La mainada haguera de créixer i el gros peluix, arraconat, haguera de fer nosa. Ara, al magatzem de Mestral Càritas, la rèplica del floquet de neu, sembla que torni
Escoltant algun trist cant de sirenes, un tros de corda de tres caps caigut d’alguna nau va arribar, entortolligant-se, a l’arena de la platja formant una clau de Sol. Ara, tal vegada més que mai, de ben segur si existeixen les sirenes, de quin compositor seria el rèquiem que sortiria de les encisadores veus?, tot
Uns terrossos o saquets en pols de blanca cal, aigua i un puny de ciment blanc era la mescla dins d’una galleda per emblanquir parets interiors i exteriors de les cases a l’arxipèlag balear i a molts altres indrets de la mediterrània fins a gairebé finals dels anys 70 del segle passat però, la irrupció
Els talls profunds deixats per la serra talladora a les pedreres de marès, ara en desús, fan possible que un pardalet ajudant-se amb el bec i ungles construeixi un segur habitacle per aixoplugar la descendència i així, desenes de diminutes coves són ràpidament habitades per cridaneres cries piuladores convulsives que transformen l’espai en un auditori