tempus fugit

de tot i de res

8 de març de 2016
0 comentaris

irrecuperables records d’infància

En aquesta suposada societat del benestar, sovint caiem en el consumisme compulsiu per complaure capricis de la mainada, ara un osset, ara un conillet ara d’aquest color, ara de l’altre o…, si el ritme de vida és atrafegat compensar-los, penedits, dia si dia també, per la falta d’atenció, fent que aviat un nou ninot de peluix substitueixi el que encara la criatura no ha tingut temps de fer malbé i, així, ara apilats en un magatzem de vell esperant segones oportunitats, fan pensar en què qui sap si, sense adonar-nos en, no li estarem deixant orfe aquell racó de la memòria que un cop d’adults tant ens fa revifar, és a dir, quan pensem en l’estimat personatge de drap que dia i nit ens reconfortava estimulant-nos els valors de la senzillesa, l’amistat i, perquè no també el de la fidelitat.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.