tempus fugit

Només són un parell o tres de metres de filferro encorbat al seu caprici enfonsat al final de la colàrsega del port sobresortint mig cercle rovellat emmirallant-se, a la superfície de l’aigua sota un sol resplendent. L’oxidat cable, si ningú té cura de treure’l, de mica en mica anirà contaminant l’entorn marí i visual una mica metafòricament semblant a l’espectacle de les negociacions dels partits de l’estat espanyol per formar govern.
Ara, el trasbalsat ideològicament PSOE està atrapat entre el passat i el present fent mans i mànigues consolidant acords amb propostes de caràcter social carregades d’ambigüitats marejant la perdiu, tot al contrari del contundent i servador de la unitat de la pàtria, expressat en dues concises línies de text i, com la mitja circumferència de l’espinós filferro, el seu passat fa impossible que es deslligui de formar el sempitern cercle ideològic garant de la mentalitat atrapada en el temps d’UNAGRANDEYLIBRE, i a més a més ATADAYBIENATADA, pactant a tort i dret amb dretes, centre, o esquerres.
La pacífica i concloent desconnexió cada vegada és més urgent i, de fet, posaria la mà al foc que cada dia que passa som més les persones que, d’una manera o altra estem donant gràcies per tenir una visió tan distanciada que, a tall de placebo, actua dins del cervell eximint-nos de patir els esperpents dels representants de partits unionistes o dels que ho dissimulen, es trobin dins o afora de Catalunya, és a dir, parlant clar i més que mai català, ja s’ho faran!