Aprendre a mirar el món des de la cova de Plató

M’ha impressionat l’Aquí no hem vingut a estudiar d’Enric Juliana, un llibre a mig camí de la biografia, el tractat d’història i l’assaig polític i q amb l’ús de la primera del plural en començar el darrer capítol esdevé tb reflexió personal de certeses, dubtes i pors.

El llibre ens situa davant d’un gran mirall trencat (o deformat, com volgueu, xq tota mirada és subjectiva). Malgrat no compartir (òbvi) algunes de les tesis de l’autor (i q aquest projecta al present) he après i desaprès d’una història recent i… vigent. Exercici recomanable.

Tots mirem el món a través de la nostra pròpia cova de Plató, també l’autor; però el focus posat en els vaivens d’una força tan decisiva com ho va ser el PSUC i el PCE, i amb personatges com Moreno Mauricio, Ormazábal o Comorera convida a moltes lectures ibèriques.

Vaja, que en el llibre hi ha tanta informació i és tant potent i original el que s’hi explica (i s’hi analitza) que ‘Aquí no hem vingut a estudiar’ és, més enllà d’algunes ‘pulles’ a l’independentisme, un instrument útil, que permet, malgrat tot, afinar la mirada pròpia.

El llibre ressona a Badalona, “on tot és nou encara q sigui vell”. Moreno Mauricio, l’heroi q no es va posar de puntetes per sortir a la foto (MVM), va ser un personatge molt recordat x mon pare, amic de l’autor, tb compromès en aquell (re)despertar de la ‘fi’ del franquisme.