No fa gaire que vaig descobrir Baudelaire més enllà de Les flors del mal, especialment els seus escrits sobre art, molt suggestius. En atenció als Reis d’Orient, reprodueixo aquest text seu sobre les joguines: Moral de la joguina (1853). Charles Baudelaire “Fa molts anys (quants?, no ho sé: això es remunta als temps nebulosos de la
Avui molts pares protegeixen i mimen els fills en excés. Ara que ve Nadal, tions i Reis vessaran de regals. Però no sempre ha estat així. Joan Amades explica que “abans, hom tractava els infants amb una crueltat i una duresa que avui no se’ns fan entenedores”, i ho il·lustra amb costums d’altres temps com
Entro en una botiga de roba d’home del carrer Gran. A aquesta hora del matí –encara no són les onze-, l’establiment respira pau. Només hi ha una clienta, capficada examinant l’estesa de corbates que un dependent li ha col•locat al davant. Jo vaig de cara a uns pantalons. En trio un parell, demano si me’ls
La Marina i en Benet es passen la vida rere el taulell de la seva merceria, i aquest any, com que el fill no hi és, han decidit celebrar les festes fora de casa. Ja fa mesos que van contractar un petit creuer pel Mediterrani, molt bé de preu i que han pogut pagar a
Pit o cuixa? Avui, a les taules del país, aquesta qüestió provocarà algun litigi. Però, som prou refinats com per a discutir pel costat dret o esquerre del pollastre? A França potser sí, perquè Miquel Batllori explica a les seves memòries: “Melis era un sard exquisit, un gran gourmet que, a casa seva, no tan
Escalfa la sopa, l’aboca en un bol i, tentinejant, la du cap al menjador. Avança a poc a poc, amb una mà tremolosa al davant per evitar de topar amb res. Quan un genoll troba la taula, hi deixa la sopa, busca la cadira amb els dits, seu i comença a menjar amb la ràdio
L’Aleix fa anys que va quedar vidu, i des de llavors dina sol per Nadal. Ha ficat al forn una safata amb quatre canelons congelats i, mentre s’escalfen, fa un parell de viatges al menjador. Para taula i, arrossegant les sabatilles, hi du una barra de torró de crema, un grapat de neules i una ampolla
Aquest matí ha desplegat el farcell prop de la Sagrada Família, en una cantonada que normalment li funciona. Però avui ningú no s’aturava a badar, i només ha venut una trista bufanda. Potser s’ha distret observant un pare Noël que repartia propaganda; el fet és que quan se n’ha adonat ja tenia la bòfia a
Una amiga ve a dinar a casa amb el seu nen de cinc anys. Quan arriben, proposo al nen que cantem una cançó al pessebre de l’entrada, a veure què passa. Fem un tros de fum fum fum i… apareix una bossa de sugus de darrera la cova! Un èxit. Havent dinat, tot prenent el cafè, ens sembla sentir
Aquella nit de Nadal, com cada any, els avis van venir a casa sortint de la missa del gall i vam fer una mica de ressopó. –Aleix, vigila la dent! –em va dir la mare quan vaig agafar un tros de torró d’Alacant, perquè feia dies que una dent em ballava. –No hi
El laïcisme ambiental ho amara tot. Després de l’àpat de Nadal, arraconem taules i cadires i la canalla fa un tros dels Pastorets. En un moment donat, en Rovelló, voltat de diables, diu: -No trobeu que aquí fa molta olor de sofre? Aatxuuuum!” El qui fa de Lluquet té 7 anys. Ha estat assajant el
No fa gaires anys, Barcelona era una ciutat oberta la nit de Nadal. Podies sopar a qualsevol bar, anar al cine, etc. D’un temps ençà, el 24 a la nit la ciutat tanca portes d’una manera radical i, pel que sembla, la gent es lliura amb fruïció al sopar de notxebuena. Els qui fem un
Una nit de Reis de principis dels 50, el meu pare, com cada any, va sortir al carrer després d’haver enllestit amb la meva mare la parada de regals de la mainada. En aquella època, el 5 de gener les botigues eren obertes fins molt tard, i mon pare tenia el costum de comprar els