Las al jaç

El joier Oriol Sunyer solia explicar que sovint es trobava que algun client li duia joies velles -potser heretades d’algun parent- perquè les arreglés. Si el que li portaven era un collaret de perles mig desfet, Sunyer el tornava a passar, li canviava o arreglava la tanca, etc. Però, un cop fetes aquestes operacions, la reparació requeria encara un toc final.

Les perles, quan s’estan molts anys endreçades en un calaix, perden l’orient. Per a arreglar això, l’Oriol Sunyer demanava a la seva esposa Marisa que portés el collaret posat tot un dia, amb la seva nit corresponent. La Sra. Sunyer comentava que aquelles perles resclosides tenien un tacte una mica hostil. Sobretot de nit, al llit, notava com el collaret se li enganxava a la pell.

L’endemà la senyora tornava el collaret al seu marit: en aquelles vint-i-quatre hores, les perles havien recuperat l’orient i el collaret ja es podia servir al client.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!