Badakigu, baina gutxitan egiten dugu

19 de març de 2012

Eusko Jaurlaritzak Bosgarren Inkesta Soziolinguistikoaren emaitzak (2011koak) aurkeztu ditu, eta horren arabera EAEko biztanleetatik heren bat elebiduna da, 600.000 pertsona inguru (erdia elebakarrak dira eta gainontzekoak euskara ulertzeko edo egiteko gai dira nolabait). 1991an baino 181.000 elebidun gehiago daude hiru probintzietan, eta euskaraz hitz egiteko ahal dutenak %11 igo dira azken hogei urte hauetan (1991-2001ean

Llegir més

Llibru Blancu

12 de març de 2012

Yera nel añu 1996 cuando la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana publicaba’l Llibru Blancu de la recuperación y normalización llingüística. Daquella, esta publicación procuraba asentar les bases d’un proceso llargu, el de la recuperación llingüística, que conoció, probablemente nos años siguientes, unu de los sos periodos d’actividá más altu. Pasaron yá quince años

Llegir més

A Pax Linguística de Fraga

27 de febrer de 2012

Nascido em 22 em Vilalva, a capital da Terra Chã, filho de um galego e uma basca que se conheceram em Cuba, Manuel Fraga foi ministro da ditadura, vice-presidente do governo da monarquia, “pai” da Constituição Espanhola e, durante 15 anos, presidente do Governo Galego com maioria absoluta. O seu falecimento no dia 15 de

Llegir més

No sense veu

21 de febrer de 2012

Voldríem fer esment de nou a la situació kafkiana que es dona a les Illes Balears des que el popular Bauçà va arribar al govern. Com un acte de revenja, s’han focalitzat a rebaixar i desdibuixar el paper oficial de la llengua catalana. L’atac a la llengua s’està esdevenint en tots els àmbits, des de

Llegir més

Gertuko intxaurrak lau

30 de gener de 2012

Euskaldun gehienen artean euskarazko produktuen kontsumoa oso apala da. Hasi literaturatik eta segi telebista, antzerkia eta zinemarekin. Jakina, telebista gazteleraz entzuteaz ohituta egonez gero, kostatuko zaizu euskaraz pelikulak entzutea ere bai eta ez dituzu ikusiko. “Gara”, “Deia”, “Noticias” eta gaztelerazko liburuak soilik irakurtzen badituzu kosta egingo zaizu “Berria”, “Argia” eta euskal letrak ulertzea. Alferkeria, utzikeria,

Llegir més

Al son de la llingua

23 de gener de 2012

El 22 de diciembre pasáu presentábase nel Palaciu de Don Gutierre, en Llión, el discu de Fran Allegre Nel briezu. Esti trabayu inclúi 15 cantares d’arrollar n’asturllionés (amás d’ún cantáu nel gallegoportugués d’Ancares), recoyíos nesta llingua o traducíos pol músicu riberanu. Pero non son solo asturllioneses les lletres. Tola edición del discu, del estoxu al

Llegir més

Isaac o do Impaís

16 de gener de 2012

Vemo-nos obrigados a falar neste Llengues Vives, mais uma vez, de um tal Benigno López, não por acaso Valedor do Povo (nome com que as instituições autoanémicas deste recanto peninsular batizaram o Provedor de Justiça). Este hominho, afetado de galegofobia galopante, uma doença cada vez mais comum entre os que desgovernan o Antigo Reino sem

Llegir més

Mos sobren paraules

24 de desembre de 2011

Pèir de Garròs te mos deishèc escrit, bèth temps a, açò: “… au luòc de lanças ponchudas, armem-nos de plumas agudas”, e aquesta devisa, que poirien hèr sua es nòsti escrivans, qu’ei eth nòste combat encara aué, quate sègles dempús Garròs. De tostemps qu’auem escrit: dessús des pèires, sus papir o papèr… e d’un temps

Llegir més

Moroak gara

6 de desembre de 2011

Joseba Sarrionandia euskarazko letren ordezkari garaikide garrantzitsuenen eta ezagunenen artean dugu, hor zalantzarik ez dago. Eta “Moroak gara behelaino artean?” aurtengoa ez ezik azken urteotako saiakerarik onena ere izan daitekeela lasai esan dezakegu. Saritu dute, noski, harritzekorik ez. Baina saria eman diotenek kultura eta hizkuntza ez direla politizatu behar esaten digute behin eta berriz, Eusko

Llegir més

A vueltes, otra vez, cola toponimia

2 de desembre de 2011

Nestes últimes selmanes fonon delles les noticies que recibimos sobre l’incumplimientu de la toponimia que foi oficializao n’Asturies nestos años. De primeres, ye importante reparar en que nun son poques les instituciones públiques –les que precisamente tienen la obligación d’utilizar les formes toponímiques oficiales– les que, nun siendo en casos anecdóticos, nun utilicen la toponimia

Llegir més

30º aniversário da AGAL

24 de novembre de 2011

No dia 5 de novembro a Associaçom Galega da Língua (AGAL) realizou um ato institucional no Museu do Povo para comemorar os seus trinta anos de vida. No evento estiveram representados partidos políticos (BNG, NÓS-UP, Partido dos Trabalhadores do Brasil e Partido da Terra), sindicatos (CIG e CNT), centros sociais e diferentes entidades e instituições

Llegir més

Sardigna

14 de novembre de 2011

Fa poc he passat tres dies a Sardenya, on he estat convidat a un casament. Un cap de setmana llarg no és prou temps per a reprendre el pols d’una realitat com la sarda, tan propera i tan llunyana alhora, però sí per a flairar esquemàticament la situació del sard d’avui. L’anada al país insular

Llegir més

elOCcions 2011

13 de novembre de 2011

Èm en campanha electorau: ua part des occitans auem eth dret de votar, mès a qui? En aguest article mos fixaram enes proposicions que, sus er occitan, hèn es partits politics damb mès opcions d’auer representacion parlamentària en Madrid.  Ath delà de poder liéger en occitan -ath costat des autes lengües oficiaus en Aran- es

Llegir més

Zinema gomendioak

23 d'octubre de 2011

Azken urteotan euskaraz gero eta film gehiago ikusten ari gara, eta aurtengo Zinemaldian inoiz baino ekoizpen gehiago aurkeztu dituzte, hiru luzemetrai eta dokumental bat. Kantitateaz gain, kalitateari dagokionez ere kontuan hartzeko lanak dira, batez ere Esnal eta Altunarenak, egunotan Bartzelonan ere ikusgai daudenak.   En els últims anys la producció cinematogràfica en la nostra llengua

Llegir més

Nasce «Semente Escola de Ensino Galego»

10 d'octubre de 2011

Semente vai ser o primeiro centro educativo que praticará a imersão línguística na Galiza. Para além do monolinguismo, na Semente optam também polo reintegracionismo, visando o galego como língua internacional. Semente começa como escola infantil (de 3 a 6 anos) de manhã e ludoteca de tarde, mas tem em perspectiva chegar a abranger todas as

Llegir més