Ainda comocionado o orbe pola resignação de Bento XVI, o papá Xosé Luís Méndez Ferrín segue os seus passos, demite-se como presidente e deixa a Real Academia Galega (RAG). É o segundo académico que abandona a instituição nos seus mais de cem anos de vida, após a renúncia por heresia lusista de Jenaro Marinhas. O
Es ben curiós que la situació atípica en la que es troba Catalunya a nivell polític, social i econòmic, sembla que té un reflex en un esmorteïment de les notícies referents al camp de la llengua, fet que porta a aquest articulista a un esforç especial a l’hora de triar les temàtiques tractades. Tot i
El añu 2012 ciarrábase con una importante polémica abierta por cuenta del proxectu la Llei Orgánica pa la Meyora Educativa (LOMCE), conocida popularmente como Llei Wert, que no que toca al asturllionés, xeneró un debate intensu porque, amás d’imposibilitar la meyora de la situación de la llingua na enseñanza en zones falantes de Llión o
Otsailaren egun hauetan amaituko da azaroaren erdialdetik Donostiako San Telmo Museoan zabaldutako erakusketa interesgarria. “Badu bada” izenekoa, milaka herritar erakarri du eta zeresan handia eman dute bertan egindako bisita gidatuek, hainbat pertsona ezagunek aurkeztutakoak (Itxaro Borda, Luisa Etxenike eta Harkaitz Cano idazleak, Maialen Lujanbio eta Amets Arzalluz bertsolariak, Iñaki Perurena harrijasotzailea, besteak beste). Koldo Mitxelenaren
Apesar da forte chuva e do frio intenso, no passado domingo, dia 27 de janeiro, milhares de manifestantes (fala-se de umas dez mil pessoas) percorreram mais uma vez as ruas de Santiago de Compostela convocados pola Plataforma “Queremos Galego” pedindo a derrogação do Decreto 79/2010 (“decreto do plurilinguismo” do Governo Feijóo anulado parcialmente por uma
Damb tot un an per deuant, ara qu’ei eth moment de hèr eth bilanç lingüistic deth 2012 que viem d’acabar. Ath delà des manifestacions: pera lengua occitana, en mes de març en Tolosa, es diferentes mobilizacions a favor dera escòla bilingua, tanben cau parlar, en sens positiu, dera adopcion per part de diuèrses collectivitats territoriaus
Blog honetan pasa den urtea hasi ginen errepasatzen ETBren azken urteotako bilakaera, ETB-1ek dituen audientzia zenbaki txarrak gogoratzen, baina baita euskarazko kanalak eskaintzen dituen kalitatezko saioen alde egiten ere. Urtean aurrera, Euskadi Irratiaren marka onak azpimarratu genituen, euren 30. urteurrenean. Zinema arloan, iazko uzta ona ere nabarmendu genuen, azken antzezlan interesgarriak aipatzearekin batera. L’any passat
El 2012 despidióse con ún de los mayores ataques al asturllionés (y al gallegoportugués falao n’Asturies) producíos nos últimos meses. Esti 26 de diciembre dábase a conocer la respuesta del Ministeriu de Fomento del Reinu d’España a la pregunta, formulada pol senador d’Izquierda Xunida Jesús Iglesias, de por qué nun s’usaba la toponimia oficial nos
A sentença do Tribunal Superior de Justiça da Galiza (TSJG) sobre os recursos da Mesa pola Normalización Lingüística, a plataforma Queremos Galego e o sindicato CIG-Ensino contra o Decreto 79/2010 (decreto do plurilinguismo do Governo Feijóo) chumbou dous dos seus artigos fulcrais, o 5.2 e o 12.3. Carlos Callón, presidente d’A Mesa, e Xosé Luís
De tothom és ben sabut que la reforma de la LOMCE, amb un esborrany enviat darrerament als consellers autonòmics per part del “ministerio” del ministre Wert, ha tornat a encendre la foguera del menyspreu en la que crema la llengua catalana per desig del govern espanyol. Així, aquesta normativa situaria a la llengua al rang
Aisialdia, umorea eta gaztelera. Eskola, seriotasuna eta euskara. Herren gabiltza, desoreka nabarmena da. Idazle asturiar bati behin irakurri nion erakargarriak izateko diskotekako politenak izan behar ginela. Asturierari buruz ari zen, baina berdin-berdin aplikatu daiteke geurean eta beste hainbatetan ere. Oci, humor i castellà. Escola, serietat i basc. A un escriptor asturià li vaig llegir una
Hai unes selmanes que’l Conseyu d’Europa sacó un informe nuevu pa revisar l’aplicación de la Carta Europea pa les llingües rexonales y minoritaries en Reinu d’España. Nesti informe últimu, el terceru emitíu pol Conseyu d’Europa, contempláse per vez primera la situación del asturllionés fuera d’Asturies. Esta inclusión ye consecuencia de la introducción de la llingua
O Comité de Peritos do Conselho da Europa elaborou um relatório sobre a aplicação no Reino de Espanha da Carta Europeia de Línguas Regionais ou Minoritárias. Surpreende que estes supostos peritos dividam a nossa língua em três, segundo um critério que obedece mais à geografia política do que à filologia ou à história: galego (que
Eusko Legebiltzarrerako azken hauteskundeak igaro berri ditugu, eta hautagai nagusiak aztertuta analisi hau egin dugu: hiru politikarik hizkuntza normaltasunez erabiltzen dute, batek erraztasun nahikoaz, bik erraztasun ez nahikoaz eta batek zuzenean ez du geure hizkuntza erabiltzen (normaltasun osoz). Urrats positiboa izan daiteke beraz zazpi hautagaietatik lauk hedabideetan euskaraz ondo egiteko gai direla, kontuan hartuta gaitasun hori gizarte
Reciella: families pol asturianu ye’l nome escoyíu por una asociación nueva nacida n’Asturies y centrada nel trabayu de transmisión llingüística cola xente más nuevo, fundamentalmente dende los 0 hasta los 6 años. Esta asociación, que naz nun momento críticu pa la transmisión interxeneracional del idioma, busca xenerar espacios de comunicación que faciliten a les families ámbitos de