Èm en campanha electorau: ua part des occitans auem eth dret de votar, mès a qui? En aguest article mos fixaram enes proposicions que, sus er occitan, hèn es partits politics damb mès opcions d’auer representacion parlamentària en Madrid.
Ath delà de poder liéger en occitan -ath costat des autes lengües oficiaus en Aran- es envolòpes electoraus tath Congrès e tath Senat, e eth manuau entàs membres des taules, çò que ja hè quauqui ans qu’ei pleaments normalizat, e de poder veir escrita ena lengua pròpia d’Aran era publicitat electorau de quauque partit, vam a desnishar se qué mos propòsen enes sòns programes:
ICV-EUiA: enes sues 30 proposicions programatiques de campanha, era coalicion ecosocialista non ditz arren dera lengua occitana, maugrat qu’ei un des signataris dera Lei der occitan e cau suposar qu’an sensibilitat en matèria lingüistica.
ERC: es republicans son es mès generosi en proposicions entar occitan; ena introduccion, en matèria lingüistica, deth sòn programa tad aguestes eleccions, parlen dera “grèu agression que patís er aranés, lengua pròpia dera Val d’Aran e oficiau en Catalonha, pr’amor deth recors d’inconstitucionalitat presentat peth Govèrn espanhòu deth PSOE sus era preferéncia sociau d’aguesta lengua en sòn territòri pròpi”. Entre es proposicions, era coalicion independentista (ERC-Catalunya Sí-Reagrupament) ditz que vò assumir era lengua occitana coma pròpia, entà defener-la tant ena Val d’Aran com en Estat; que se compromet a “aplicar era plea oficialitat en Estat dera lengua occitana, e tanben dera Administracion centrau der Estat e es organismes constitucionaus ena Val d’Aran, e aportar es recorsi materiaus, pressupostaris e umans destinadi tàs ministèris e organismes que ne depenen entà hèr efectiu eth plurilingüisme igualitari en Estat”.
CiU: era coalicion nacionalista, que tanben votèc a favor era lei der occitan, e que s’a distinguit pes retalhades en totes es matèries -tanben en matèria de dinamizacion lingüistica sus er occitan- d’ençà que torne a manar en Catalonha, non propòse sonque “reclamar qu’eth Govèrn espanhòu retire eth recors presentat contra era Lei der occitan, e reclamar qu’assumisque çò qu’aurie d’èster eth sòn ròtle ena defensa d’un estat plurilingüe”. Tanben parle d’aumentar “es esfòrci der Estat entara difusion ena societat espanhòla des valors deth plurilingüisme […]”.
PSC: es socialistes catalans, que presenten per prumèr viatge un candidat aranés entath Senat, propòsen, en matèria de lengua, un modèl de politica lingüistica generau, a on semble que s’an desbrembat er occitan, pr’amor que non parlen que des “quate lengües oficiaus: catalan, castelhan, basc e galhèc […]”, mès, e es autes ‘lengües vives’ a on son? Cau rebrembar, totun, qu’eth PSC ei un aute des partits signataris dera Lei der occitan.
PP: es nacionalistes espanhòus seràn, segon es enquèstes, es que governaràn er Estat, e maugrat era ‘bona volontat’ sus eth papèr de quauques ues des sues proposicions de campanha: “garantiram eth dret d’utilizar er espanhòu e es autes lengües cooficiaus coma lengües veïculares” o coma quan parlen de fomentar “era opcion d’ua educacion trilingua enes comunitats autonòmes damb lengua cooficiau, enquiara fin deth bachilherat”, ja sabem se quina politica lingüistica an començat a aplicar es populars en País Valencià, enes Balears o en Aragon (e se non ac sabetz, podetz liéger es Llengües vives corresponents).
Que Nòste Sénher mos empare!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!