Pèir de Garròs te mos deishèc escrit, bèth temps a, açò: “… au luòc de lanças ponchudas, armem-nos de plumas agudas”, e aquesta devisa, que poirien hèr sua es nòsti escrivans, qu’ei eth nòste combat encara aué, quate sègles dempús Garròs.
De tostemps qu’auem escrit: dessús des pèires, sus papir o papèr… e d’un temps ençà, sus ua pantalha. E talaments com er inevitable pas des sasons mos permet rebrembar ath long der an es nòsti costums, hèstes e tradicions, es escrivans/es d’òc non an deishat d’escríuer entà hèr-mos a brembar era nòsta lengua, era cultura d’a on viem, e tà demostrar eth sòn estacament ara lengua, pròpia o adoptada, e ath madeish temps, non voler morir en aqueth culturicidi que practiquen es estats respectius.
Per tot aquerò, aué que vos proposam ua passejada per cibèria. E a despiet qu’èm entornejadi d’escritura per toti es costats, e que dilhèu ei vertat que ja non i a arren d’originau entà escríuer, tostemps podem descorbir causes naues.
Entre es nòsti blogaires, activistes dera lengua, que n’i a qu’an estat tocadi damb er art dera bona escritura, n’i a d’auti que se i hèn mès o mens o, tot simplaments, qu’an talents de hèr a conéisher es sues inquietuds e d’explicar-mos es causes coma les ven eri, ciberabitants d’ua sòrta d’oasi linguistic en miei deth desèrt monolingüe, passionats e critics damb un(s) poder(s) politic(s) que, enes milhors des casi, mos ignòre. Mès entà qu’es uns non dèishen d’escríuer, que cau que n’i age que les liegen, devòts dera paraula escrita, tostemps damb talents de conéisher se qué a dit un compatriòta a quilomètres de distància: aquerò qu’un ve pera hièstra en aqueth moment, ac podem veir es sòns lectors ath madeish temps, en aguesta realitat sense frontères -sonque es mentaus-, que mos permet víuer fisicaments e virtuauments, e hèr eth nhau de casa estant tà guardar eth mon.
Mès en un mon virtuau tan vast que mos cau saber trigar se non volem qu’eth viatge sigue interminable. Versemblants o fictius, de politica o literatura, es subjèctes que son variadi, e es estils, intims e creatius, mos hèn a víuer sensacions, en temps reau, a quilomètres de distància. Que n’i a que parlen deth país que volerien, que voleríem, mès demOCratic; dera republica de çò de cada un, o dera vida vidanta de cada ua, vist damb uelhs femenins; d’auti que barregen fotografia e tèxte, a viatges en format de bendes d’imatges o comic. A còps, es passionats de quauqua matèria, dera sciéncia, per exemple, mos illustren se coma n’ei de simple coneishé’c tot ena nòsta lengua, madeish es teories mès complicades.
En toti es casi, ara fin er exercici non consistís sonque en trigar, seleccionar, aquerò que mos interèsse liéger coma lectors, e entath cas des autors, es paraules mès avientes des milèrs qu’auem. Sòrt qu’en temps de crisi, aumens, de paraules, mo’n sobren…
Bones hèstes a toti e bona lectura!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pèir de Garròs èi de Leitora, vilatge gascon de visitar uèi per compréner la catastròfa qu’èi estada l’anexion a fRANÇA.