Llengues vives

6 de desembre de 2011
iñaki peña (EUS)
1 comentari

Moroak gara

Joseba Sarrionandia euskarazko letren ordezkari garaikide garrantzitsuenen eta ezagunenen artean dugu, hor zalantzarik ez dago. Eta “Moroak gara behelaino artean?” aurtengoa ez ezik azken urteotako saiakerarik onena ere izan daitekeela lasai esan dezakegu. Saritu dute, noski, harritzekorik ez. Baina saria eman diotenek kultura eta hizkuntza ez direla politizatu behar esaten digute behin eta berriz, Eusko Jaurlaritzan dauden “ez nazionalistek”. Eta azkenean aurtengo Euskadi Sariak inoizko politizatuenak eta polemikoenak izan dira.

J. Sarrionandia és una de les figures de les lletres contemporànies en euskera i el seu llibre “Moroak gara…” és possiblement un dels millors assajos dels últims anys. Ha rebut el Premi Euskadi d’aquest any, enmig d’una vergonyosa polèmica creada pels quals insisteixen que no cal barrejar la cultura i la llengua amb la política, els nostres governants “no nacionalistes”.

Filologoa eta literatura arlo askotako egilea izateaz gain, 1985etik munduko bazterretatik zehar ezkutuan dabil urte hartan kartzelatik ihes egin ondoren. Ihesaldi hura oso famatua izan zen, eta besteak beste “Sarri, Sarri” abesti are famatuagoa inspiratu zuen. Eta bai, Urgell andrea, Sarrionandia jauna ETAren kidea ere izan da. 26 urteko zigorra betetzen ari dena espetxetik kanpo, Justiziarekin zorrak ez baditu ere, Basagoiti jauna. Patxi Lopezek bere blogean sekula aipatuko ez duen idazlea. Baina hiru horiek eta beste hainbat fariseuk Sarriren lana apurtxo bat ezagutuko bazuten idazleak indarkeriaz eta bizitzaz zer pentsatzen duen ederto jakingo zuten.

A més de filòleg i escriptor en diversos camps de la literatura, en 1985 va protagonitzar una famosa fugida carcerària, recollida en la coneguda cançó “Sarri, Sarri”. Va ser membre d’ETA, encara que ja no té deutes amb la Justícia i porta 26 anys complint condemna fora de presó. Però si Patxi López i la seva quadrilla coneguessin només una mica l’obra de Sarri, sabrien bé què és el que opina aquest sobre la violència i sobre la vida.

Zehatzago izanda, idazlea moroa da, gutariko asko bezala. Berebereak eta euskaldunak. Eta aurrean ditugu gizon eta emakume zuri jakintsuak, hizkuntza kolonizatzaileak eta homogeneizatzaileak. “Libertatea, higoalitatea eta bardintassuna”.

És moro, com molts de nosaltres, berbers i bascos. I davant tenim als colonitzadors lingüístics, als homogeneïtzadors, als blancs savis.


Lorea Agirre kazetari finak galdetzen du: Zergatik egiten du kalte Sarrionandiak? Moroa delako, bistan da. Baina Jozulin blogari finak galdera gehiago ditu:
Ze herri klase gara poetarik handiena hogeita sei urtez deserrian utzi duena? Ze herri klase gara poetarik handiena etxera ekartzeko potrorik izan ez duena? Ze herri klase gara?
Ze herri?
Ze?

La gran periodista L. Agirre pregunta, per què fa mal Sarrionandia? I és clar, perquè és moro. Però el company de comunitat de blocs Jozulin té més preguntes: Quina classe de poble som que deixa al seu poeta més gran en el desterrament? Quina classe de poble som que no té ous per portar-ho a casa? Quina classe de poble som? Quin poble?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!