Eusko Jaurlaritzak Bosgarren Inkesta Soziolinguistikoaren emaitzak (2011koak) aurkeztu ditu, eta horren arabera EAEko biztanleetatik heren bat elebiduna da, 600.000 pertsona inguru (erdia elebakarrak dira eta gainontzekoak euskara ulertzeko edo egiteko gai dira nolabait). 1991an baino 181.000 elebidun gehiago daude hiru probintzietan, eta euskaraz hitz egiteko ahal dutenak %11 igo dira azken hogei urte hauetan (1991-2001ean %8 eta 2001-11an %3). Lurraldeka, gipuzkoarren erdia eta bizkaitarren laurdena elebidunak dira. Bitartean, arabar euskaldunak %17a inguru dira. Hiriburuz hiriburu, Donostiak segitzen du izaten euskaldunena (%33a inguruan), eta Bilbo eta Gasteizko datuak antzekoak dira, %17.6 eta %15.5 hurrenez hurren.
El Govern Basc ha presentat els resultats de l’enquesta sociolingüística de 2011, segons la qual un terç dels habitants de les tres províncies és bilingüe, unes 600.000 persones, 181.000 més que en 1991 (un 11% més, encara que el creixement en els últims 10 anys ha estat més lent). La meitat de la població és monolingüe i la resta té capacitat limitada d’entendre o comunicar-se en basc. Per territoris, la meitat dels guipuscoans, un quart dels biscains i un 17% dels alabesos són bascòfons. La capital més euskaldun segueix sent Donostia i després vénen Bilbo i Gasteiz amb percentatges molt similars.
Ezagutzari buruzko datuak horiek dira, baina erabilerari dagozkionak beste hauek: Elebidunen artean heren bat pasatxok ez du euskara inoiz edo ia inoiz erabiltzen, eta erdiak baino gehiagok etxean ez dute euskaraz hitz egiteko ohiturarik. Adinari dagokionez, gazteei buruzko informazioa kezkagarria da azken urteotan: 25-34 urteko euskaldunen artean %57.2 praktikanteak ziren 1991n, eta 2011an bestela %50.2. Bien bitartean, 16-24 urtekoen erabilerak %3 pasatxo egin du behera hogei urtean. Jaurlaritzak “erraztasunarekin eta harreman sarearekin” lotu du atzeraldia, elebidunen erdiak bizi baitira hiriburuetan eta erdara nagusi den beste gune batzuetan. Beste alde batetik, 65 urtetik gorako euskaldunek bestelako atxikimendua erakusten dute hizkuntzarekin, %80 baino gehiago praktikanteak baitira egunerokoan.
Una mica més d’un terç dels bilingües no usen el basc o amb prou feines, i més de la meitat no tenen costum d’utilitzar-ho a casa. El segment de la població més jove és el menys bascòfon en la pràctica (no quant al coneixement), i a més l’ús ha retrocedit en els últims 20 anys (solament la meitat dels de 25-34 anys són practicants actualment). Des del govern han apuntat que cal tenir en compte que la meitat de la població bilingüe viu a les capitals i a les zones menys euskalduns. No obstant l’ús creix amb l’edat i el sector més actiu és el dels majors de 65 anys (>80%).
Hain zuzen ere, gazteen arteko euskararen erabilera aztergai izan dituzte Deustun martxoan Berbaizu Elkarteak eta auzoko Gazte Asanbladak “Gazteak, hizkuntza, hiria, erabilera; zer berri?” izenburuko jardunaldietan, Uxue Alberdi eta Fredi Paia bertsolariek, Fermin Etxegoien kazetariak eta Edu Apodaka soziologoak parte hartu dutelarik. Hitzaldiak iragartzeko izenburua oso esanguratsua izan da: “Badakigu, baina gutxitan egiten dugu”.
Al barri bilbaí de Deusto han organitzat unes interessants jornades sobre el baix ús de la llengua en la joventut en l’ambient urbà, participant els bertsolaris U. Alberdi i F. Paia, el periodista F. Etxegoien i el sociòleg E. Apodaka. El títol del cartell anunciador era molt eloqüent: “Sabem (basc) però poques vegades ho usem”.
Transmisioaren arloan, eta Jaurlaritzako inkestara bueltatuz, beste datu hauek jaso dituzte: Bi gurasoak euskaldunak direnean seme-alaben %97k euskara jasotzen dute etxean, eta horietatik %10ak gaztelera ere ikasten dute bertan. Guraso bakarrak baldin badaki hizkuntza, %71.3ri transmitituko diote, gehienetan gaztelerarekin batera. Hemen gehitu nahiko nuke, bestelako inkesten arabera, desberdina dela aita edo ama euskalduna izatea. Izan ere, amek euskalduntze maila hobeak lortzen dituzte aitek baino.
Tornant a l’enquesta, i quant a la transmissió: Quan el pare i la mare són euskalduns gairebé el 100% dels nens aprenen la llengua a casa (i un 10% també castellà). Si només un dels progenitors és bascòfon, la transmissió baixa al 71.3%,
i la majoria d’aquests nens aprendran també castellà a casa. Aquí m’agradaria afegir que, segons altres estudis, la influència de la mare és major que la del pare en general quant a transmissió lingüística.
Azkenik, euskarari buruzko jarrera dela-eta, gogoetarako datu eta galdera bana: 16 urtetik gorakoen %12 euskara sustatzearen aurka daude (%14a 1991n). Galdera: Euskaldunen artean zenbat azalduko dira gazteleraren aurka?
Finalment una dada per a la reflexió: El 12% dels majors de 16 anys estan en contra de la promoció del basc, una mica menys que en 1991. M’agradaria saber quin és el percentatge dels euskalduns que s’oposa a la promoció del castellà…
