Visca Polònia LLiure (amb el peu esquerra)
M’ha sulfurat que el President Montilla acuses programes del tipus de Polònia i Apm com a a causants de la brutal abstenció a les darreres eleccions.
Anem a pams. Els programes d’humor no inventen la realitat, la caricaturitzen. I sovint a través d’aquesta caricatura ens diuen més d’una veritat. És per això que em va encendre llegir fa uns dies una columna al diari Avui on el columnista donava suport a Polònia i alhora avisava que el President Montilla volia castigar el programa. Vistes les coses i passi el que passi vull unir la meva veu a la dels que defensen Polònia (ep el programa no el país que vol prohibir els Teletubis, que quedi clar). I és que si al president de la Generalitat, o a algun polític o personatge notori li cou sortir al programa que prengui paciència. Al cap i a la fi a la majoria els paguem els que hem de patir la seva inoperància, els seus "egos", la seva manca de visió de futur i de país.
He de dir que em dol haver d’escriure això. Necessitem polítics, però els nostres han demostrat els darrers anys que són de força mala qualitat. En fi, tinguem l’esperança que els que tinguin esmena s’esmenin i els altres desapareguin aviat de l’arena política.
Però mentre no passi almenys que no ens privin el riure.
Doncs n’hi ha uns quants en aquesta comarca que com nens rebecs es dediquen a trucar al quefe de la premsa comarcal quan surten notícies que no els agraden. Són els aprenents, hi caben tots al barco d’en Montilla.
Primer. Visca Polònia! (la dels "polacs", esclar, no pas la dels polonesos, sotmesos a l’esperpent dels germans Kaczynski). Fins i tot aquí a Würzburg, perduts a la Francònia germànica, sapigueu que circula pels àmbits universitaris un fragment de Polònia: el del "Régimen de Franco". El comentari de propis provinents de la península i autòctons és sempre el mateix: aquest programa no té preu, és extraordinari. I és que és extraordinàriament insòlit, Ebre i Pirineus enllà (exceptuem potser britànics), aital fenomen televisiu. I es fa servir en classes d’espanyol i tot, quan es dediquen sessions al marc cultural i ideològic. Algú s’imagina alguna cosa semblant a Salamanca?
Segon. Cal reconèixer que la cosa no passa de conyeta poc ofensiva, a la nostrada Polònia. D’una certa mala bava que no arriba al sarcasme. La conyeta, però, és a voltes terapèutica i benviguda sigui, i pobre del qui ens la llevi…
Tercer. Paciència, amb la nostra classe política. Es fan grans, les circumstàncies son les que son… Cal "preparar", però i d’allò més bé, l’herència, la generació que espera a la reraguarda: caldrà ser sublims quan arribi l’avinentesa, que arribarà i prou que l’escalfen de fora enllà. Cadascú des d’on sigui i com bonament pugui, és responsable del seu petit pati d’influència: preparem-nos i preparem els altres. (L’esdevenidor, sortosament, no pertany a Carods, Montillas, Sauras ni al darrer pujolisme, oi?) Com bé dius, amic Jr, no fotem bromes, que mentre preparem el brou cap desgraciat no ens llevi el riure…