Saló del llibre (amb el peu dret)
La setmana passada va realitzar-se el saló del llibre i vull fer cinc cèntims del que m’ha semblat.
La primera de les coses positives que cal destacar és que ha aconseguit un ressò mediàtic més que correcte. La segona cosa positiva van ser les dues conferències fetes el dia vint-i-dos de novembre. En elles dues persones vinculades al món del llibre i més concretament al món dels llibreters ens van donar una visió general del seu funcionament a Alemanya. Va ser una gran lliçó de cap on haurien d’anar les coses. Per fer-se una idea valgui el següent exemple: A Alemanya les comandes que els llibreters fan als majoristes fins les sis de la tarda les reben l’endemà abans de les vuit del matí. I al moment de realitzar la comanda saben la quantitat de que disposa el majorista. Aquí una comanda triga anant bé dos o tres dies i la majoria entre una setmana i deu dies.Això ens porta a fer comandes sovint a cegues. A més del fet que mai sabem si un llibre està exhaurit, o si hi ha molt o poc stock. I us puc assegurar que formular aquesta pregunta fins hi tot telefònicament no serveix de res.
L’altre cosa positiva que cal destacar del saló és que serveix de plataforma al premi Llibreter.
No tot van ser flors i violes, i hi ha moltes coses per millorar, però avui no vull parlar de les coses negatives ni de les que cal millorar. Això ho deixo per un altre dia. De moment, ja és molt que el Saló sobrevisqui.
Quin país! L’un i l’altre, Alemanya i Catalunya. La reflexió és bona i interessant, i l’he comentat amb alguna gent, perquè crec que exemplifica encara cap on hem d’anar i a on resulta que estem: no només ja en el negoci de les llibreries, sinó en el conjunt del món editorial i en el conjunt de la cultura, el valor que se li dona i com se la tracta. I pel que dius, no és, ni molt menys, el pes -ideològic, social i econòmic- que té el llibre a Alemanya que aquí. Sigui com sigui, amunt, amunt, seguim creant i seguim existint!
PD.- Amb el peu dret o l’esquerra, s’escauen reflexions sobre l’1-D, les seves lectures -i mutismes- polítics i els tractaments mediàtics…