ESTRIPSIPEDAÇOS

Aquests dies en que la sequera s’ha convertit en un dels eixos dels informatius
i premsa, he recordat molt sovint aquests mots:"nova cultura de
l’aigua". Estic totalment d’acord amb els que diuen que l’aigua és un
recurs preciós. I per tant cal racionalitzar-ne l’ús i perseguir-ne
l’abús. També crec que hem de ser ferotgement exigents amb la seva
manipulació i distribució. Però això no és tot.

Que tenim un problema seriós amb la manca d’aigua, és evident. És per
això que estic tant irritat amb l’actual govern. Sóc conscient que
estem davant d’un problema difícil.
També sóc conscient que canviar una cosa tant arrelada i fonamental és
lent. Però això no excusa el fet que en tots aquests anys un govern que
en el seu dia va fer bandera de la nova cultura de l’aigua no hagi
actuat amb decisió per implantar-la. I ara que la situació és
tant greu que fan?
no paren d’escopir normes
que ningú podrà fer complir. La veritat és que després d’una
legislatura i mitja de govern d’esquerres estic decebut i irritat.
Decebut per que tot han estat bones paraules, i un munt d’iniciatives
ximpletes i estúpides(des d’un estatut que ningú volia fins ensenyar
biologia o matemàtiques en anglés, passant per les corones d’espines o
el control impossible de les bicis a Barcelona). I irritat per que tinc
la certesa que em van enredar. Un munt de il.lusió per millorar i
alhora la percepció que la gent d’esquerra i iniciativa (val a dir que
el P.S.C. mai em va merèixer ni una engruna de confiança) eren persones
capacitades per fer les coses ben fetes se n’ha anat a norris.

Seguint el fil
del que acabo de dir hi ha una cosa que em comença a fer basarda. La
nostra classe política en bloc (esquerres, dretes, centres,
nacionalistes o espanyolistes) és especialista en convertir bones idees
i iniciatives en propaganda electoral o instruments. Se m’acut per
exemple el "Foro de Ermua"
o "mans blanques" que es van convertir en instruments de P.P. O bé la
ja mencionada cultura de l’aigua que va transformar-se en un eslògan
electoral que un cop passades les eleccions, i per tant acomplerta la
seva funció, ja podia ser llençat a la brossa fins les properes. Això
em porta a una conclusió, la nostra classe política funciona de tal
manera que tan bon punt apareix una iniciativa o idea que pugui
resultar interessant la parasita per treure’n el màxim de profit. Per
tant tenim una classe política que enlloc d’ajudar al cos social el
parasita i en xucla els recursos intel.lectuals (pel que fa als
econòmics no cal ni dir-ho). Crec que el malestar i el despreci
que observo cada dia vers els nostres polítics té com a primera causa
aquesta sensació que són uns paràsits. I això si que em preocupa
seriosament, perque necessitem polítics i un país com el nostre els
necessita pel cap baix bons, i per anar bé extraordinaris.