La Clivella (amb el peu dret)

La Clivella
Autora: Doris Lessing
Editorial: Edicions 62
Traductora: Marta Pera Cucurell
La Clivella és una senyora novel.la. La millor que he llegit en molt
de temps. L’autora ens porta a l’origen de la nostra espècie. A un
moment en que les dones donen a llum sense intervenció masculina.


L’ambient d’estabilitat atemporal en que vivien les dones es trenca quan comencen
a donar a llum mascles. És a partir d’aquí que comença tot. El xoc
inicial de les dones. Els seus intents per el.liminar el problema. La
supervivència dels mascles. Les primeres trobades, l’irrupció del sexe
i l’esclat dels primers conflictes. El convenciment que els dos
sexes es necessiten mútuament és el punt i final de la novel.la.

El narrador de la història triat per l’autora és un vell senador
romà. És a través d’ell, dels seus ulls, dels seus judicis que
veiem aquesta història. La figura del narrador és fonamental, ja
que funciona alhora com a narrador, traductor i repetidor. El fet que
ens sigui un personatge alhora proper i llunyà fa que entenguem el seu
punt de vista però ens impedeix identificar-nos amb ell. Alhora a
ell li passa en certa manera el mateix amb la història que ens narra.
La seva vida juga un paper fonamental en en el fet de convertir una
història mítica (l’origen de la humanitat) en quelcom mancat
d’èpica. És aquest doble distanciament el que marca el to de la novel.la.

Pel que fa al text en si en primer lloc puc dir sense embuts que la
Lessing es riu del mort i de qui el vetlla. Al llarg de tota la
novel.la
hi aflora per arreu una fina ironia alhora que hi trobem també un profund
coneixement de l’ésser humà. Ambdues coses van de bracet per
retratar els nostrres avantpassats (tant els més llunyans com els més
propers) amb una mirada entre desencisada i benevola. És com si
l’autora fes anar el cap dient que no hi ha res a fer.

Que més puc dir? doncs que tot i ser breu és un text farcit de lectures
possibles. Segons qui hi pot trobar una lectura antropològica,
mitològica, una reflexió sobre la força dels símbols, sobre la
religió o sobre la història…

En resum, estem davant d’una novel.la mítica mancada d’èpica. És una
novel.la plena d’ironia i alhora de comprensió, sense cap interés
en fer sang o triar bàndol. És un text tant obert que tothom hi
pot trobar quelcom. I fins hi tot si algú no vol anar més enllà del
text literal resulta ser una gran novel.la d’aventures. A més és
una novel.la magnificament bén construïda i escrita que es llegeix en
un sospir.
Simplement magnífica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.