ESTRIPSIPEDAÇOS

Lluís Oliván: El taxidermista, Ed. Viena

El primer que vull dir és que estem davant d’una novel.la no apta per a persones aprensives. En ella les vísceres hi juguen un paper fonamental, tant les vísceres físiques com les mentals i emocionals.
L’Eix argumental és fàcil, un home s’aïlla en un poble quasi abandonat per refer-se d’una gran crisi personal. Un cop a la muntanya l’home s’escarrassarà en trobar raons solides per viure. La necessitat de solidesa i eternitat el porten per exemple a dissecar animals.
Però el que fa interessant aquesta novell.la d’en Lluís Oliván és d’una banda la seva capacitat per crear atmosferes inquietants i angoixants. D’altra banda hi trobem una exploració dels límits de la bogeria. Els tres personatges amb més presència encarnen d’una forma o altre tres tipus de bogeria, tots tres estan desequilibrats.La dona del protagonista malgrat treballar entre malalts mentals hi cau (un xic d’humor negre mai fa mal). L’únic company del protagonista al poble abandonat està desequilibrat a causa de la seva solitud. Mentre que a través del protagonista en veiem el procés.
Per a mi el tema principal al voltant del que gira la novel.la és el desequilibri. O millor dit com és de fàcil perdre l’equilibri mental i emocional i com és de difícil o impossible recuperar-lo.

En resum és una bona novel.la amb força càrrega simbòlica com per exemple la taxidèrmia i les vísceres. També hi trobem situacions, personatges i ambients que posen nerviós i en mig s’hi flaira l’aroma a Kafka.