ESTRIPSIPEDAÇOS

La Vanguardia

Culturas nº371 29/7/2009

El ajedrez entre la guerra y la vida

Reflejos

From London to Elista

Albert Serra

El
suplement cultural del diari la Vanguardia,”Culturas”,  ha publicat   tres artícles del cineasta 
Albert Serra. En ells ens parla dels escacs, de la guerra, de la
política mundial i de l’esport.  Albert
Serra es basa en la idea que els escacs són un mirall del món i de la
geopolítica.  Són també un esport, en
tant que hi ha competició,  i alhora un
exercici intel.lectual.  A partir d’aquest
punt de partida, i agafant com a base les darreres partides de la lluita pel
campionat del món Serra comença el seu anàlisi.

 

El
campionat del món el disputaven un escaquista rus, Vladimir Kramnik i un d’indi
Viswanathan Anand.  Aquí Serra ja hi veu
reflectit l’ascens a la palestra mundial de tot de nous jugadors, Índia i Xina
sobretot que estàn  prenent l’hegemonia
a  les velles superpotències que manen
d’ençà de l’any 1945. A aquest anàlisi, Serra hi afegeix una altra baula,
Aquestes noves potènces estan especialment dotades per adaptar-se i utilitzar a
favor seu les noves tecnologies.  El cas
de l’Índia  n’és un  clar exemple.   Així doncs ja tenim dues baules de la cadena lógica de Serra:
Els escacs són un reflex del món, la lluita pel campionat del món d’un jugador
indi reflecteix els canvis geopolítics i econòmics que estàn arraconant el món
sorgit de la Segona Guerra Mundial. 

 

Continuem,
aquest nou aspirant al campionat del món basa el seu joc en aspectes tàctics
(Segons Clausevitz que Serra cita, la tàctica ensenya l’ús de les forces
armades en combat, mentre que l’estratègia serveix per assolir els objectius
desitjats, si cal sacrificant victòries, vides o ciutats senceres). Per contra
el rus és expert en un joc estràtegic, és a dir en un joc que busca o bé una
victòria sense cap possibilitat de derrota o bé fer impossible la derrota.

En
aquest punt Serra afegeix dues baules més a la cadena del seu raonament. El món
dels grans estats que fins ara han dominat el món es basava en grans jocs
estratègics.  L’exemple que posa Serra
és la lluita del soviètics contra els nazis. El sacrifíci de milions de vides
no era importànt comparat amb l’objectiu estratègic que era la derrota
alemanya.  Aquesta forma de veure el món
que fins ara ha estat hegemònica, està sent qüestionada pel joc tàctic de noves
forces, des d’al-Qaeda fins Corea del Nord. 
Aquí Serra aprofundeix un xic en els dos conceptes, el tàctic i
l’estratègic.   Segons ell l’estratègic
cerca la perfecció.  Es a dir cerca fer
inevitable la victòria o impossible la derrota. Ocupar el Penyal de Gibraltar,
va ser una aposta estratègica britànica, un escut anti-míssils també ho
és.  Així doncs, segons Serra el joc del
jugador rus busca la perfecció.  I per
tant és inabastable als ordinadors, que basen el seu “pensament” en
una capacitat  de càlcul
exponencial.  La visió estràtegica no es
pot calcular.  En canvi la visió tàctica
aprofita l’imperfecció del rival per assolir la victòria.  És per això que aquí si que hi entren els
ordinadors.  Ja que calcular quina és la
jugada que en cada moment dona el millor rendiment si ho poden fer els
ordinadors.

 

Segons
Serra doncs, els escacs que busquen la perfecció han perdut davant dels que es
basen en la imperfecció.  I per extensió
al món, els estats que es mouen 
estratègicament estàn sent qüestionats per estats i organitzacions que
es mouen tàcticament (l’exemple més clar ens el donen les màfies  o els talibans). Continuant amb aquest
aprofundiment filosòfic, Serra defensa que els escacs són un esport únic. Ja
que no hi ha atzar, i es basa igual que la marató, en el que Serra anomena una
cerca de la perfecció, sense espai per l’espectàcle.  Aquí l’autor llença un atac duríssim cap els intents de convertir
els escacs en un espectacle. De fet s’atreveix a dir que els esports
resultadistes, els més comuns en tant que s’allunyen d’una representació del mon
o del conflicte i es van tornant cada cop més espectàcle (Serra diu que
s’apropen al concepte  Circ romà )
generen cada cop més seguidors, fanàtics, influenciables i estúpids.

 

A
la fi el campionat el va guanyar 
Viswanathan Anand el jugador indi que va derrotar al jugado rus Valdimir
Kramnic. Segons Serra la victòria d’Anand va ser brillant i la seva habilitat
tàctica i la seva imaginació van servir de forma precisa per assolir la
victòria.

 

I
ara reprenguem la cadena lògica que ha forjat Serra:  els escacs reflecteixen el món, fins ara el món el dominaven les
grans potències sorgides de la Segona Guerra Mundial que actuen sobre critèris
estratègics, han aparegut nous jugadors que actuen sobre critèris tàctics
dotats de més adaptabilitat ,imaginació i agilitat. I que estàn arraconant les
antigues potències i les seves estructures mentals.  La pregunta que es fa Serra, és si Europa donarà nous campions
mundials d’escacs, que seguint la seva lògica es tant com dir si retrobarà una
nova situació de preponderància .

 

A
aquest artícle principal, Serra hi afegeix 
dos artícles més. Un es titula 
“Reflejos”. En ell hi 
fonamenta el seu punt de partida. Segons el qual  els escacs representen i reflecteixen el
món. L’altre és una columna més breu titulada 
” From London to Elista” en que fa un repàs de la literatura
sobre escacs.

 

En
resum, tres articles interessants.  On
el món i els escacs participen en un joc de miralls en que Albert Serra
analitza el món utilitzant uns punts de vista i uns conceptes tant clàssics que
ja els teníem oblidats. Tant si li donem crédit com si no, els tres artícles
resulten un joc estimulant.