ESTRIPSIPEDAÇOS

Comença el curs escolar i com cada any ens retrobem la mateixa notícia als mitjans:
Que costa enviar un nen a escola? Segur que televisions i diaris ens explicaran amb pels i senyals que valen les bates, les bosses, el material escolar i els llibres.

Vull aprofitar aquestes dates no per parlar dels llibres (tema del qual en soc part interessada en tant que llibreter), ni de les matrícules, ni de cap tema concret, sinó d’una idea que ja fa anys que em ronda. Al llarg del curs l’educació ocupa molt espai en els mitjans. Tots som conscients que estem davant d’un tema delicat i important. Ara parlarem de llibres, d’aquí uns mesos de mestres interins, de barracons, d’alimentació, d’integració, de sisena hora o de matemàtiques o d’algun estudi o informe.

En resum, que l’educació des de les escoles bressol fins als masters i doctorats sempre l’abordem parcialment. És evident que una tesi doctoral no és el mateix que la classe de gimnàstica a primària però el fet de parlar-ne de forma compartimentada ens fa oblidar que estem davant d’un sistema que està engranat.

És per això que vull defensar que quan parlem d’educació o més ben dit de sistema educatiu sempre ho hem de fer pensant en que estem davant d’un gran mecanisme. Que les solucions no poden ser parcials ni els problemes s’originen allí on es perceben o s’observen. I sobretot que si no ho abordem globalment no anem enlloc.

A que ve la diatriba anterior? Doncs a que crec que el nostre sistema educatiu fa figa. Quant més va més em sembla que el seu objectiu no és dotar de formació acadèmica a nens i joves sinó tenir-los ben desats en el corresponent calaix de l’armari educatiu. Els nens per que no molestin als pares. Els joves per que no molestin estadísticament (un estudiant no figura a l’atur). A més si el sistema educatiu de debò estes concebut per transmetre formació i informació per que posa tantes trabes a qualsevol persona que estigui fora de l’alumne tipus? sabeu com n’es de difícil combinar feina i estudis superiors?

És per tot això que crec que hem de posar al damunt de la taula quin sistema educatiu volem i per que.  I si pot ser deixant de banda tòpics i frases fetes com "fracàs escolar". Ara en Sarkozy vol refundar l’educació francesa. A veure si ni que sigui per imitació aquí comencem a posar-nos en marxa.