Bloc de notes

En Josep m’ha parlat molt bé d’en David Lois, un psicòleg social interessat en temes de mobilitat. Miraré de seguir-lo.

Com cada vegada que tenim eleccions municipals, hi ha gent que tot just ara s’adona del que tenim a Salt i s’escandalitza perquè existeixen aquesta colla de PxC i ara VOX amb representació a l’Ajuntament. «Com és possible? Per què us passa això?», et diu la gent de fora. Potser no ho saben però se’ls ha d’explicar que ja fa anys que el nivell dels polítics electes a Salt ha baixat a un nivell esgarrifós -excepte honroses i comptadíssimes excepcions. La major part de partits polítics utilitza el tipus de discurs demagog de l’extrema dreta per mirar d’arribar al poder. No lluiten contra el feixisme sinó que adopten el seu discurs per mirar d’esgarrapar vots. Que si inseguretat al carrer, que si pisos ocupats per indesitjables, que si pisos pastera, que si merda per terra al voltant del contenidor, etc. El típic discurs populista de “porres i escombres” carregat de demagògia. I normalitzar el discurs de l’extrema dreta és fer-li un favor i donar-li protagonisme.

El súmmum d’això va ser la infame propaganda que tots els partit favorables al projecte del Sector Sud van fer arribar a totes les cases. Tractar els feixistes i el seu partit com si fos “normal” fa justament això: normalitza actituds i accions que no tenen cabuda en una societat democràtica.

Una altra de les conseqüències d’aquest ús del seu discurs és que situen els arguments de la ultradreta en el centre del debat, els donen protagonisme i els fan la campanya. Heu vist cartells o propaganda de Vox en aquestes eleccions municipals? No, perquè no els en cal.

Si la majoria de partits de Salt fossin honestos reconeixerien que han fet discursos que donen ales a l’ultradreta, centrant-se en els pisos pastera o en la suposada inseguretat en el carrer. Si fossin honestos acceptarien que les dades desmenteixen el discurs del feixisme, però malauradament sembla que apel·lar als sentiments per comptes de fer pensar la gent sempre dona vots.

Gairebé 300 persones mortes a Catalunya cada any en accidents de trànsit és una tragèdia i no sembla pas que les autoritats hi facin tot el que s’hi podria fer. Aquesta xifra que fa feredat no justifica un acord en alguns punts bàsics per bastir una estratègia nacional? Com és que els partits polítics no es posen d’acord en una cosa tan senzilla com limitar la velocitat? Dos terços dels accidents són a ciutat i la majoria comparteixen un fet recurrent: l’excés de velocitat. Cal límitar la velocitat a 30 km/h a tots els carrers i fer-ho complir, i si no hi ha una norma estatal que ho indiqui, el propi Ajuntament pot i ha d’establir límits de velocitat a cada municipi; cal fer-ho.

Tothom es desplaça amunt i avall per les necessitats del dia a dia. No entenc que les dinàmiques partidistes portin els partits a no acceptar que la prioritat en mobilitat som les persones que ens hem de desplaçar i no pas els cotxes que porten algunes persones. Què vol dir això? Doncs que hem de deixar de gastar diners per construir ciutat per als cotxes i crear infraestructures i equipaments més pensats en les persones: menys ampliar carreteres i més transport públic, menys rondes i circumval·lacions i més zones 30, menys aparcaments a dintre ciutat i més aparcaments dissuasius als afores.

Sembla que algú encara pensa que la gent que anem en bici no gastem prou o directament no comprem. Estaria bé que hi hagués més places per a ciclistes a Espai Gironès. I si fossin cobertes encara millor, no?

Per altra banda, cal felicitar SomEnergia per haver crescut ja fins als 13.700 socis i comercialitzat un 53% més d’electricitat respecte l’any passat.

Han trigat poques hores a trencar-nos la cara… en el poster. O són uns brètols o quatre desgraciats que es guanyen la vida fent les misèries que el poder no gosa fer a cara descoberta. És igual: som un projecte col·lectiu i no tenen prou ràbia per tanta gent amb dignitat.

Poder guardar la bicicleta en un espai tancat i vigilat és un plus per fer servir aquest mitjà de transport. Totes les escoles i instituts n’haurien de tenir, i els edificis públics en general. A més, a molts països també els blocs de pisos en tenen; recordo que quan era a can Vasek vam anar un dia a passejar pel seu barri, Řepy, i em va cridar l’atenció precisament això: a cada escala de pisos hi havia una sala a peu de carrer per guardar-hi bicicletes i cotxets.

Convocatòria de l’Espai Antiracista al Teler de l’Ateneu: debat entorn el racisme amb algunes candidatures. Malauradament, no pas totes; qui és que no s’acaba de creure el discurs anti-racista? O qui té por de perdre votants si en parla massa clarament?

La manera de veure les coses fa que ens fem unes preguntes i no pas unes altres. En el segle XX preguntavem «quants cotxes es poden conduir per aquest carrer?» però al XXI diem «quanta gent pot desplaçar-se per aquest carrer?». La resposta a la segona pregunta guanya espai per a 10 vegades més persones. Què veieu en el diagrama? Jo, present i futur del Passeig Països Catalans!

És tan fort que ara mateix no sé què dir.

Si vols que t’escoltin, espais per al jovent, més cultura popular, que tota la mainada tingui les mateixes oportunitats, reduir residus, un entorn més saludable, que Salt creixi en qualitat… Si entens que TOTES SOM DE SALT, no et tallis i vota IPS-CUP.

Ara que es parla de la guerra comercial entre el govern d’EUA i Huawey és un bon moment per recordar que les opcions no es redueixen a capitalisme bèstia o capitalisme salvatge. Jo he triat Fairphone, un telèfon fabricat amb criteris d’ètica, sostenibilitat i justícia social.

Una altra batalla és la de l’aigua. L’accés a l’aigua i al sanejament són drets humans que nosaltres volem assolir amb la municipalització del servei, vist que la privatització ha resultat en la pèrdua d’aquest dret per a unes quantes famílies. Com que l’aigua del nostre poble està gestionada per la mateixa empresa que la de Girona i Sarrià, cal votar Guanyem Girona, Poble Actiu i IPS per guanyar una gestió pública i democràtica de l’aigua.

Tan important o més que reciclar és reduir el volum de residus que generem: avui, Green Drinks sobre els residus que generem. El millor residu no és pas el més ben reciclat sinó el no generat.

No, a Holanda no pas tothom ha anat sempre en bici: fa 50 anys tenien ciutats tan plenes de cotxes com nosaltres però van saber dir prou i ho van capgirar tot; fem-ho nosaltres? Dues fotos del carrer de Java (Javaastraat) a La Haia: fa uns anys i avui. La tercera foto és del Pg Països Catalans avui; com el volem? Els canvis no només són possibles sinó que poden ser més ràpids del que pensem.

Jo també vull voreres sense patins, patinets ni bicis, i penso que quan l’espai públic destinat al cotxe ja no sigui el 70% que és ara caldrà fer alguna llei per prohibir-ho. Mentrestant, és prioritari recuperar l’espai que l’abús de l’automòbil ens ha pres.

També, donar una altra utilitat, o més utilitat, a usos que el cotxe monopolitza; per exemple, un carrer de sentit únic pot ser-ho per als automòbils però si se’l fa “zona 20” es podria compartir amb ciclistes circulant en sentit contrari (com es fa a França, per exemple).

L’excés de velocitat dels cotxes és el risc nº 1 al carrer. Sovint no en som conscients i per això els radars informatius són una bona idea. Al carrer Major o al passeig Països Catalans ajudarien a pacificar el trànsit, principal objectiu si volem una ciutat de tothom.