ARCHILETTERS

Àlex Carbonell Lacàrcel ens ha confeccionat a l’estudi un nou format d’uns trosos i mossos de la proposta que vam confegir fa un parell d’anys per al Istanbul Disaster Prevention of Education Centre.

Àlex, també blocaire de VilaWeb, ens proposa un format més ràpid una música més trepidant lluny d’aquella d’Òscar Briz, més pausada i de contingut en la lletra del vídeo que vam armar aleshores. Ara, n’és una versió diferent, com una visió més jove. Per a nosaltres més sorpresiva que fa una lectura diferent de l’artilugi arquitectònic. Destaca una “modernitat” que ni tan sols nosaltres havíem estat capaços de capir com ens digué anit mateix el tècnic de l’audiovisual Josep A. Moya i Penya-roja a l’Ateneu de Bétera.

Òbviament no s’arriba a percebre sinó molt de lluny les nostres intencions d’imbricar la tradició arquitectònica d’Istanbul amb la seua mesquita més popular, Santa Sofia, els famosos voladissos dels atris d’edificis religiosos de la ciutat i la reconversió de la idea del museu novaiorqués Guggenheim que en comptes de deambular per la passarel·la pel seu interior vàrem fer-la circulr per l’exterior per a conformar amb ella una cinemàtica “promenade architectural” per a contemplar-s’hi la ciutat. El dramatisme espacial el volíem aconseguir amb el tall en esviatge de l’accés, la pujada dels ascensors panoràmics i el planetàrium quasi en posicióde caiguda al bell mig del pati central. Símbol de la precarietat inestable del món al llarg del temps. Inetabilitat que els humans sempre hem acabant superant per a millorar.

Àlex és l’ànima que, junt amb Jordi, anima el projecte de la pel·li “Per a Elisa”, i hi vegem com més va, més, que els joves ens ensenyen nous camins, inexplorats, als que ja estem entrant en certa edat.  Vos dese també la versió anterior amb música del gran Òscar Briz (l’Alcúdia, Ribera Alta), possiblement, un dels més grans dels músics i compositors catalans actuals però marginat dels circuits per causa del complex encasellament.