Bé després de ensenyar-vos el teaser, i dir-vos que no podíem desvetllar el cásting (tot té el seu timing), ja estem en condicions de anunciar el cásting i més coses. La peli ja te pagina web própia, on hi trobareu les fitxes dels actors, fotografies del lloc on rodarém, el teaser de la peli, etc... També tenim un grup de facebook. Des d'aquí podeu accedir-hi directament clickant aquí. entreu a la versió en català de la pagina.
Fa díes que no escric res, i no per falta de ganes, sinó de temps. Tot aquest temps l'hem estat emprant a fer possible que la nostra Productora pugi produir el seu primer llargmetratge. S'intitular "Para Elisa", es un thriller de terror ambientat a Conca i amb un càsting important (quan el pugui desvetllar ja us ho faré saber). De moment us deixo amb el teaser de la peli·licula. Per els qui no conegueu l'argot audiovisual, un teaser es un mini-tràiler d'uns 60-70 segons que es rodar abans de fer la peli.
Esgotador, ha estat un mes esgotador. Pel que fa a la política, els del PP s'han començat a calentar-se, i la majoria absoluta se'ls hi ha posat dura i formosa, i es clar, han començat a treure pit; que si tornarà el castellà a les escoles amb classes de 45 alumnes - quins vells temps!-, qué si no pagues t'intervinc encara que et degui diners, que Espanya sempre ha estat "Una Grande y Libre" amb el permís de Merkel, els mercats, Argentina, Bolivia, etc..., etc... Els d'aquí - polítics- res de res; qué si no podem fer res, qué ves en compte que seré més sobiranista que mai, qué d'acord retallaré més si em fas aquelles promeses tant espanyoles que mai s'acaban complint però que tant bé ens van a nosaltres, etc... El mateix de sempre.
En canvi el poble, que no la anomenada "Societat civil", ha començat la seva petita revolució deixant de pagar els peatges amb el lema #novullpagar , i van fent via, segons Abertis ahir varen deixar de pagar 2.500 vehicles, i no s'aturaran. Menys paraules i més acció -jo afegeixo més crédits a les empreses-
Pel que fa a mi, molta feina, no em puc queixar, bé si, ara falta que me la paguin. Es curiós, pactes un preu per fer un treball audiovisual, i quan el tens fet i veuen el resutat et qüestionen el preu, lleig, molt lleig, i esgotador però...continuem endavant.
El vint d'Abril se'm va ocórrer crear el hashtag #FemunRepsol. Utilitzant els arguments que va utilitzar la Presidenta Argentina Cristina amb l'expropiació de YPF, per tal de que nosaltres féssim el mateix, i el MH Artur Mas expropiés Catalunya d'Espanya. Després de quatre dies, he de reconèixer el meu fracàs absolut amb la iniciativa. Mai una derrota ha esta tan clara.
Però igualment, hom que no defalleix davant l'adversitat, us vol fer partícips d'una hipotètica Declaració d'expropiació...
Aquest mati quan m'he llevat tots; dona, fills i gossos m'han felicitat, fins aquí tot normal. La diferéncia ha estat, quan hom li ha dit a les dones de casa que a la tarda aniríem a comprar tots plegats les roses i els llibres. Llavors, a saltat la meva filla Anna per dir-me que ella rosa, el que se'n diu rosa no en vol, que això de la rosa per les dones i els llibres per als homes ho troba molt masclista, i m'ha donat una llista de llibres.
Li he volgut fer entendre que les dues coses, a casa nostra mai han estat incompatibles, i que si, que te raó, jo també ho crec, però que la tradició era la de regalar una rosa com a mostra d'amor per allò de matar el drac i salva a la princesa, etc, etc... i que més tard es va agafar aquesta data, la de la mort d'en Cervantes i Shakespeare, dos escriptors importantíssims i se'ls va honorar declarant-la dia del Llibre...
Aquesta pregunta en totes les seves variants, es la que m'han fet la majoria d'amics, coneguts, saludats, familiars i algun que altre enemic disfressat de "etselmillor", arran del últim post que vaig publicar on anunciava que properament emetríem a través del nostre canal de Tv per Internet (Webtv).
La pregunta anava acompanyada de tot tipus de reflexions, algunes més afortunades que d'altres, dels qui entenen de tot sense entendre rés, amb aquests ho matava ràpid: Hom s'arruïna com li dona la gana!. La resta, fins i tot alguns inversors, em feien la següent reflexió en forma de pregunta: Perquè creus que la teva productora fent una WEBTV, o continguts audiovisuals per altres WEBTV,pot anar-te bé i tenir éxit, i que les grans empreses audiovisuals i de telecomunicacions que tenen recursos financers per parar un tren, no entraran en el mercat i s'ho quedaran tot, deixant-te a tu fora?. La resposta es fàcil:....
Avui ja us puc anunciar que la nostra Productora ja té un canal de streaming per Internet. Per tant ja podem oferir en els nostres clients les emissions en directe via streaming dels seus esdeveniments connexions, etc... amb qualitat HD, poques poden oferir aquest servei. Tot gracies al acord al que hem arribat amb el nostre proveïdor d'Internet, on ens garanteix que per moltes connexions que es facin alhora ( usuaris connectat) no es talla l'emisió, ni s'entretalla ( problema que tenen la majoria dels operadors que ofereixen aquest servei). A més es podrà veure a traves de totes les xarxes socials conegudes (facebook ,twitter, youtube, etc...).
Aquest es el primer pas per tenir en uns dos mesos la nostra própia WebTV. Mentre aixó no passa, anirem penjam els diferents treballs que estem fent.
Estem molt il.lusionats amb tot el que estem fent, tot i qué costarà molt aconseguir una velocitat de creuer en aquest any . L'esforç està sent gran, ja que treballem sense finançament -ni públic ni privat- ni cap aportació externa (de moment, estem negociant amb varis possibles inversors), però tot aquest esforç s'ho val, feia anys que no em sentia tant bé.
Si clickeu a continuar llegint veure el canal. Actualment estem passant un vídeo promocional nostre.
Ara, aquests fan com els nens quan es posen a jugar amb nanos més grans. Els pares els advertim de que allò no pot acabar bé, i al cap d'una estona et ve el nen plorant: "Papa, aquell m'ha empès ("empuxat" li dèiem a la meva època) i m'ha fet mal". "Ja t'ho deia, au passa cap a casa...massa poc t'ha fet" mentre el nen passa cap a casa plorant.
M'agradaria que el sentit del titól del meu bloc fos un altre, i que finalment els catalans tenim el que ens mereixem: La independéncia. Però avui per avui, continua tenint el mateix sentit des que el vaig inaugurar el 28 de Maig del 2007, ho sigui tenim el que ens mereixem: res.
Estic fins als picarols del famós pactisme català, que des de temps immemorials ens ha portat fins on estem ara. Pitjor, perquè ara ha diferéncia d'abans no ens tenen por ni respecte, ni dins ni fora de casa...
Hola! Ja se que porto molt sense escriure i sóc una mala persona :P no es broma,però jo tinc moltes coses a fer i ara que es setmana santa doncs necessito la vostra ajuda! Ara al Abril a la meva escola fa els jocs florals i jo per primer cop hem presentaré als jocs florals en el tema de poesia, l'any passat no vaig presentar en res i els altres en cartell i no hi havia sort però ara, com que molta gent diu que s'hem dona bé escriure he volgut presentar-me a poesia i per ser diferent a tots els nens en el tema lliure al meu es una mica trist i voldria la vostra opinió estaria súper agraïda!Haver que tal: "no te nom" LA SANG CAU PER ELS ULLS NOMÉS PER SABER QUE S'ACOSTA LA MORT
EL FUM NEGRA ES EL QUE FA QUE JO ESTIGUI SENSE RESPIRAR I LES LLÀGRIMES VERMELLES CAIENT SENSE PARAR
JA VEIG QUE LES MEVES ÚLTIMES HORES SERAN PLORAT, I NO SOMRIENT COM SEMPRE HE DESITJAT
POTSER HE DESITJAT MASSA AL DEMANAR VIURE I TINDRIA QUE HAVER CALLAT I FER UN SOMRIURE
POTSER PENSAREU QUE SÓC PESSIMISTA PERÒ EL QUE SÓC ES REALISTA.
I PER QUE RESPIRAR ? SI M'HEN PUC ANAR
En fi es això i si voleu opinar doncs aquí teniu!!! es per el tema l'amor(la raó de viure)
S'acaba el mes i comencen les processons. Coincidéncia? crec que no. Va començar el mes amb el "si però no" de Convergéncia, amb un petit matis, es veu que ara son una mica més qué si, i menys que no, bé fins que el PP ens demostri el contrari. I aquests ganes li posen, si més no per la seva oposició, fins arribar a fer el rídicul, al Corredor Mediterrani, a no donant-se el que ens deuen (trèiem-se del cap el pacte fiscal, o qualsevol cosa que signifiqui menys espoli), a continuant perseguint el català per terra, mar i aire, etc... I l'hem acabat amb una vaga general i amb l'aprobació d'uns pressupostos que ens empobreixen més.
Aquest matí llegint els diferents diaris, i escoltant en els tertulians d'alguna que altra radio, m'ha sobtat el saber que l'Ajuntament de Madrid va decidir deixar encés tot el dia l'enllumenat públic, per d'aquesta manera, maquillar les dades oficials del seguiment de la vaga. Es veu, que un dels indicadors que tenen els governs per mesurar l'èxit o fracàs de la convocatòria es el consum d'electricitat.
Mira-la ella!. Qué llesta la Botella!. Bé, segurament ha estat algú dels seus subalterns que s'ha guanyat un ascens. Perquè el mes bo dels maquilladors, es qué encara que li hagin descobert el truc de màgia de pa sucat amb oli, continuen aferrant-se a les xifres adulterades, i els seus caps se les continuen comprant...
Després de l'enrenou que ha causat el vídeo de LOEWE a través de la xarxa amb pretensions de passa a la historia del marketing viral, però no com ells volien passar. Us presento el que SI es una dels millors vídeos de marketing viral que he vist mai. Bé també va ser molt bo el famós Amo a Laura de la MTV.
El varen fer els de Villarosas - els publicistes de l'anunci que van fer a Formentera de l'Estrella Damm-. Aquest si que aconsegueix el que pretén el marketing viral, reconeixement de marca (Brand Awareness) a traves de vídeos divertits i/o interessants. No com els de LOEWE, que encara técnicament s'aconsegeix l'efecte viral (autoreplicació com els virus, i l'efecte Web-orella fins arribar a milions de persones), aquest ha estat negatiu.
Bé, us deixo amb el vídeo de la Damm i ja em direu el que.
El passat dissabte día 10 de Març, mentre fullejava el Periodico de Catalunya, em vaig quedar gelat al veure un reportatge que signava en Toni Sust intitulat "Los padres de los viernes", fent-se resò de la protesta que regularment l'associació APRODEME (Asociación para la defensa del menor) fan davant la seu de la DGAIA. Fins aquí tot correcte, el dret d'uns pares de asociar-se per defensar els que ells creuen que l'Administració ha fet malament i han abusat del seu poder.
El que em va deixar sense alè, i molt indignat, va ser al llegir que el fundador d'aquesta Associació es el meu ex-cunyat Francisco Cardenas. Ell? Com pot tenir la barra de promoure una associació en defensa del menor quan la DGAIA mai hagués tingut que aprova la seva sol·licitud?. Requerida la DGAIA per el periodista, va declinar donar la seva versió del cas. Una vegada més.
Mentre el TSCJ, es decideix si obligaran a les escoles a que el castellà sigui la llengua vehicular en substituciò del català. Tots els partits polítics han fet front comú per defensar el model d'immersiò lingüística. Tots? no, tots no, hi queden fora els dos partits de catalans - això diuen ells- defensors d'una Catalunya amb Ñ, vaja la Catalunya de tota la vida; la de la Plaça "Calvo Sotelo", la del Carrer "Infanta Carlota" i la de l'Avinguda "General Goded", substituits per noms de catalans radicals i anti-espanyols com varen ser: Francesc Macià, Josep Tarradellas i en Pau Casals.
Aquest mes de Febrer amb gepa, ha estat un mes d'un crescendo de males noticies económiques i d'avisos de que ens anem preparant, que les retallades que s'han fet fins ara no han estat rés, un aperitiu. Qué ara si, ara ja ve el llop i s'ho encruspirà tot, que hem malbaratat recursos a dojo, i que el dèficit real es el que diuen ells, no el que han dit els altres. Potser si, però dir-lis en els de les estisores, que tallar i retallar es molt fàcil i, el què es difícil, és cosir sense que ès noti el set que ens han fet a les butxaques.
Ara, pel que fa a Catalunya si més no, toca començar a gestionar d'una manera eficient, auditant amb rigor, mirant-se en que gastem els euros, no acceptant que la partida de "Despesa variable" - on hi cap tot, massa- de molts dels Hospitals, Universitats, i diferents organismes públics no se'n cruspeix-hi el 10% - com a mínim- dels ingressos. Qué la partida de "Despeses de representació i protocol" no sigui d'un 20%. Què es deixi de pagar quantitats astrónomiques per informes que no resolen res, per reculls de premsa que costen quatre duros i es paguen a preu d'or -Perqué no utilitzen els serveis de l'ACN? per posar un exemple-, perseguir la corrupció consentida qué es produeix quan el responsable té diferents carrécs creuats, i a més interessos particulars. Retallaríem menys, o si més no millor.
No tot es saber retallar, també se'ls hi ha d'obligar a gestionar bé.
Avui, llegint el sempre interessant bloc Temps d'Incertesa (com tots) del company i amic Jaume Ortí, he topat amb el seu últim post Visca Las Vegas?, on qüestiona les virtuts del mega projecte Eurovegas, i posar damunt la taula, els inconvenients que tindria a nivell mundial la imatge de la marca Barcelona.
Jo, no entraré en el debat de Eurovegas si o Eurovegas no, personalment sense tenir totes les dades, i el més important, sense fiar-me un pél dels nostres polítics (Em fa fredar la rapidesa en que es baixen els calçotets i les calces), en principi hi estic a favor. Però aquest no es el debat que vull endegar, sinó més aviat la imatge de la marca Barcelona. Perqué?, doncs perque en el Blocus track (marca registrada del company Ortí) ha aportat un comentari fet en el seu facebook. On, el que m'ha cridat l'atenció ha estat el següent reflexió:La imatge de marca de Barcelona, des del esforç que es va fer per les Olimpíades i fins ara, ha estat sofisticació, disseny, arquitectura, ciutat europea i cosmopolita, etc. I això es el que fa que en aquest moment tingui l'allau de turistes que te. La gent no ve a Barcelona per anar a la platja, sinó per passejar per avingudes i carrers que no hi han al seu lloc d'origen.
Des que el PP mana a tot arreu - aquí també- , l'Alícia esta encantada de la vida - la seva- i va més estirada del que ja esta. Vol canviar Catalunya i convertir-la en Cataluña, la que ella va conèixer de petita. Aquella Catalunya que parlava en castellà, i si algù s'atrevia a demanar quelcom en català se'l tallava amb un hipòcrita "¿Como dice?", o amb un radical "Hableme en español", aquella Catalunya on la llengua catalana es va incorporar a la E.G.B com una assignatura "maria", que si no l'aprovaves no passava res.
Ella, ara que mana, vol eliminar en un tres i no res qualsevol signe d'identitat catalana i reconvertir-la en "catanyola", folklòrica i provinciana. Vol treure-li la subvenció a Òmnium Cultural, i donar-se-la en "El Corte Ingles" perqué torni a ensenyar a ballar sardanes a la Plaça Catalunya, que "Los Bailes Regionales" son molt de gust del PP i de molts del PSOE, la resta fora. Bé tota no, potenciarà en els Azua i Boadella de torn i recuperarà el classics com en Gironella.
Alícia, vol que Catalunya sigui aquell país de les "maravillas" que ella va conèixer i que el seu pare tant va defensar.
L'altre día, trastejant per la xarxa, amb una de les aturades que faig per carregà piles, i continuar amb la recerca i captura de clients mitjançan el telefón - digueu-me antic, però jo encara necessito sentir la veu del contrari i argumentar amb la paraula- vaig anar a petar al Linkedin, d'on soc membre. Mirant els qui et miren, i volen saber dels que no et miren però et manaven, em vaig adonar que tots ells, des del ex-Director General, fins l'últim ex-mindundi amb titól, tots, encara posen com a feina actual, la que ja no tenen. Error? home...podría ser, si no fós per el petit detall què més d'un i de dos porten quasi un any fora de l'empresa o destituïts.
A tothom que aquest dies se li ha preguntat per la vaga dels treballadors de la TMB, comença amb allò de: "Des del meu respecte per al dret de vaga i a les reivindicacions que segurament son molt justes..." Per passar després a criticar que, aquests senyors es vulguin carregar l'esdeveniment més important, i el de més prestigi internacional que es celebra a Barcelona de tot l'any. Perquè? doncs per reivindicar que se'ls hi pagui un 2,4% més. Doncs aquest blocaire en aquests treballadors no els respecta, ni la seva reivindicació, ni el segrest de la població que paga el servei dues vegades; una mitjançant els impostos i un altre pagant el viatge.