Aquest ha estat un mes ben mogudet pel que fa al ambít polític-social d'aquest país petit. Petit i malcriat i que sembla que no vulgui sortir de la illa de Mai mes. Fa trenta anys que hom crida "Visca Catalunya lliure afora els invasors", quan el vertader enemic el tenim a casa i no sabem, o no volem, enfrontar-nos-hi. A lo millor aquesta es la nostra condemna, cercar el Sant Grial de la indepéndencia, i qui dia passa any empeny.A lo millor es aixó, viure d'il·lusions tota una vida no fos cas que es fés realitat, i llavors, alguns si que tindrien un problema.
Bé us deixo amb els mes llegits del mes.
Ja tenim un altre divisió dins de la divisó que va dividir l'independentisme català. Carretero i la seva colla s'han dividit. El motiu?, tant se val ja que tots pateixen del mateix mal 
Tema fotut aquest del cementiri de residus nuclears. Ascó?, Villar de Cañas?,Santervás de Campo?, o a Ceuta, tant se m'en dona. Si hi ha una fuga radioactiva tota Iberia, part d'Europa i el Nord d'Àfrica en sortirà perjudicada. Per els qui no tenen memòria dir qué, l'accident de Txernòbil va afectar una extensió de més de 155.000km2 al voltant de la central nuclear. Per si aixó no fos prou, el nuvól radioactiu que es va generar arran de l'explosió es va estendre per l'Europa Oriental,part de l'Occidental, el Regne Unit, Escandinavia, l'est dels Estats Units, i evidentment per tota Ucraïna, Bielorrusia i Rusia. La pluja radioactiva va caure en un 60% sobre Bielorrusia. A tall d'anècdota macabra, apuntar que el Govern de l'Alemanya Occidental va prohibir consumir aigua de l'aixeta. Pot tornar a passar?, els experts diuen que no. Murphy es mira la seva teoria de reüll, i resa per que aquest cop falli estrepitosament...
Qué entenem per addició?.Segons 
Aquesta tarda he rebut un d'aquells e-mails que no voldries rebre. El meu homònim de la Delegació del Centre (Madrid i Rodalies), s'acomiadat de nosaltres perqué l'havien despaxa't. No es el primer ni serà l'últim que acomiadin d'una feina, i menys en aquests anys de crisi que ens ha tocat viure, on el treball per a tercers es un bé escàs. Peró, el que ha motivat que em sentés davant de l'ordinador per escriuré una reflexió, o una opinió reflexionada, tant se val, ha estat el que deia l'e-mail.
Els meus propòsits per aquest any que acabem d'encetar es poden resumir en un; cap. Si, el meu propòsit per aquest any es no tenir propòsits. Al menys els bons, perqué de dolents tots en tenim un munt, la majoria inconfessables.
Aquests han estat els mes llegits del mes de Desembre, un mes d'àpats pantagruèlics per celebrar el solstici d'hivern. Encara que per uns aquest solstici d'hivern es la celebració de la vinguda aquest mon, d'un nen que no va néixer aquest mes i que on va néixer en sa vida ha nevat, peró aixó es el de menys. 
Ben bé l'hagués pogut intitular, l'any en post-it, o 2009 toquem els...posts. Peró he cregut, que per ser el primer cop que faig el resum del que ha estat aquest any que deixem, o que ens deixar, exhausts, -tot s'ha de dir- el millor era donar-li un toc de seriositat.
Ja ser que falten 3 dies i encara podría escriure un darrer post, peró ja us dic jo que no. Aquest és el darrer del any, no compto el dels més llegits del mes. I quin any!. No parlaré de la crisi, no parlaré del dèficit, no parlaré de la "Tribu" del Constitucional, no parlaré del drama de la nostra classe política, etc... 
Per primer cop aquest any per allò de la crisi, no hi han hagut estires i arronses per a veure on celebràvem les diferents festes - Nit de Nadal, Nadal i Sant Esteve- . Tampoc ha calgut recórrer a excuses poc creïbles de perqué anem allí i no aquí, i encara menys s'ens han rifat perqué anéssim a cal Pepet, o a cal Ramon - vegi aquí el lector la meva gran subtilesa per no dir noms que em puguin comprometre-, i amb bona lògica, som quatre boques a menjar i dos d'elles no tenen fondària...
Es curiós, després del 13-D, han aparegut transversalistes, perdó independentistes de sota les pedres. Uns, presentant una ILP, altres presentant un manifest, altres cercant líders, altres...bé ho estan pensant...
Ahir varen exercir el seu dret a vot 200.000 catalans. Poc?, Molt?. Ens podem passar-hi una eternitat discutint si son molts o pocs, si va ser una jornada triomfant o ans el contrari decebedora. Tot es opinable i criticable, peró jo en els que sempre veuen el got mig buit els hi faria les següents reflexions: Qué hagués passat si...
De la mateixa manera que hi ha gent que neix amb estrella, i n'hi ha d'altres que neixen estrellats, també n'hi han que neixen amb credibilitat, i altres que no. Com us podeu imaginar jo soc dels segons. Ep! no de qualsevol manera, amb matricula d'honor i menció especial...
Tot llegint al mestre 
Ja hem passat el pénultim mes de l'any. L'últim mes abans d'entrar oficialment en el mes de la Pau i Amor per collons, peró aixó ja ho comentarem durant aquest mes de Desembre. Pel que fa al balanç personal i d'apunts de Novembre, dir que ha estat especial, i sobre tot intens, molt intens. I no només per l'estrena de la peli de l'Alex, sinó també en l'aspecte professional, ja que la deserció del cap d'operacions en plenes operacions, m'ha fet assumir la seva feina i per tant les jornades s'han fet interminables, i les setmanes laborals han passat de cinc a set dies i jo no n'he tret ni cinc. Aquesta feina meva cada vegada s'assembla més a la Legió, "paga poca peró segura". Un cop passat el tsunami i amb més tranquil·litat d'esperit, us deixo amb els més llegits del mes
No hi ha manera, no t'en pots desempallegar. Es una creu per tota la vida. Aixó es el que m'ha vingut al cap al llegir la noticia de que la Conferència Episcopal, no ex-comunicarà en els diputats que votin a favor de la llei d'avortament sempre que manifestin públicament el seu penediment, evidentment després de passar pel confessionari i combregár.
Ja està, ja l'hem estrenat. La tardança en fer el post no ha estat per un suposa't fracàs de la cinta, ha estat per l'atac d'una cagalera - i vomitera- hivernal que ha afectat a tota la família.M'he enrecorda't de cadasqún dels qui ens vareu desitjar "molta merda", a fe de Deu. Varem tenir tanta que ens ha durat uns quants díes. Bé, superada la crisi ja em veig en forces de comentar el dia D i les seves posteriors hores H,I,J,etc... 
Si, ja ser que cara-dura en anglés es cheeky, peró el titól no em quedava tant bé. Anem per feina, segons publica el diari Avui - 
Al principi de llegir la noticia, em va venir al cap els atacs que rebem els catalans per qualsevol iniciativa que tirem endavant. Que si les "ambaixades catalanes", que si paguem per traduir al castellà els parlaments que es fan al Parlament de Catalunya, etc... I no oblidem pas els atacs furibunds a la Fira de Frankfurt. Peró amb els pas de les hores i dies, li vaig trobant el qué a la cosa, sobre tot si miro enrere...
