34 HOUSING OF PUBLIC PROTECTION
Deixa un comentari
A. EMPLAÇAMENT
Vivenda en la planta primera d’un edifici de vivendes entre mitgeres en el centre de València. Es tracta d’un edifici senyorial construït en el darrer quart del segle XIX.
b. preexistències
Aquesta és una restauració de dues vivendes d’un edifici construït al voltant de 1880 a València. Aquest edifici pertangué al poeta, periodista, polític i patrici de la Renaixença catalana en terres valencianes, en Teodor Llorente i Olivares.
This is a restoration of two flats in a building built around 1880 in València. This building was belongged to poet, journalist, politician right wing and Catalan Renaissance’ patrician in València’s kingdom, Lord Teodor Llorente i Olivares.
We have wished to make up that spirit that the building has lost afterward some bading or wrong adds on its renewed.
“RESTAURATION, s. f. Le mot et le chose sont modernes. Restaurer un édifice, ce n’est pas l’entrentenir, le réparer ou le refaire, c’est le rétablir dans un état complet que peut n’avoir jamais existé à un moment donné.”
Page 14. Tome huitième. Dictionnaire de l’Architecture médiévale. Viollet le Duc.
Vivenda sita en la primera planta d’un edifici, on es pretén connectar amb l’altra vivenda de la mateixa planta, dels mateixos propietaris. La rehabilitació consisteix en l’ampliació de la vivenda on viuen amb l’altra vivenda objecte d’aquest projecte.
Una de les parts principals en la rehabilitació d’esta vivenda és el tractament dels elements de fusta, que els propietaris han volgut recuperar.
c. programa
El desenvolupament del projecte ve condicionat per l’encàrrec de la Propietat, que vull una vivenda funcional d’acord amb l’estil de vida d’un matrimoni amb fills.
Així, el programa funcional de la zona de la vivenda a rehabilitar és el següent:
Dormitori matrimoni
Dormitori fill
Dormitori filla
Bany i vestidor en el dormitori principal
Dormitori convidats
Cambra planxa
Saló-menjador
Galeria
Aseo
A. EMPLAÇAMENT
Vivenda de una planta ubicada en un edifici de vivendes entre mitgeres en l’eixample de València, en la zona de Russafa. Es tracta d’un edifici residencial construït a mitjan segle XX.
Primer vam alçat l’habitatge-pis, doncs, sols volien adobar el que hi havia. A base de diversos esbossos el “projecte” avançà fins a la solució més oberta i dinàmica. Com podeu veure-hi al final de l’apunt.
B. preexistències
Vivenda ja existent, on es pretén modificar la distribució actual per a obtindre una major funcionalitat, amb l’obtenció de dos dormitoris (abans hi havia tres) ubicats en la zona més tranquil·la de la vivenda, una zona de lavabo i un bany més gran (abans només hi havia un bany i era massa xicotet) i una cuina amb connexió amb el menjador (abans estava en l’altra punta de la vivenda).
S’ha tingut molt en compte la creació d’espai de magatzematge, amb armaris recuperats i altres armaris nous i la qualitat dels materials utilitzats, amb un disseny modern i minimal. Unes fotos de l’estat en arribar-hi.
c. programa
El desenvolupament del projecte ve condicionat per l’encàrrec de la Propietat, que vull una vivenda funcional d’acord amb l’estil de vida d’un matrimoni jove amb fills. Tipologia d’Eixample. El leit-motiv era incardinar els molts metres quadrats existents de corredor dins de les estances. La procedència dels propietaris era escocesa i txeca, amb la qual cosa la “nostra tipologia” els era clarament estranya. Per a ells l’espai important era el del lloc de reunió, cuinar i menjador. Amb divisòries mòbils. a fluïdesa espacial. Ens va caldre fins i tot a fer-los un vídeo previ per a que ens entengueren.
Així, el programa funcional de la zona del habitatge a rehabilitar és el següent:
Hall
Estudi
Saló-Menjador
Cuina
Bany i lavabo
Dormitori matrimoni
Dormitori fills
En aquesta intervenció d’obra nova es detecta una certa influència de les “prairie houses” d’En Frank Lloyd Wright. L’espai a doble alçada i l’arribada a la zona d’estar de la primera planta on s’arriba, estranyament- des del distribuïdor de planta baixa i des de l’estar comú.
La corbatura del mur de l’est intentava abundar en el recolliment de la zona de l’estar, així com l’entrada de llum zenital des de l’orientació de migjorn.
En la construcció es va cometre l’error de deixar massa curt el voladís anterior, per un error de replanteig del forjat de coberta i del costat corbat. Tot quedant camús bastant desfigurat de la concepció original. Per una altera banda la coberta que originalment era plana va acabar sent una mitja teulada doncs els propietaris provinents de Lleó (Espanya) els satisfeia veure les “teulades i xemeneies” com les del seu poble.
El projecte arranca del deler del promotor per tindre una vivenda unifamiliar en ple centre de la vila. Un habitatge que va tindre múltiples entrebancs per estar situat en la zona d’excavacions arqueològiques on l’arqueòloga municipal, deixeble d’en Taradell ens va fer la vida impossible. Doncs pressentia que el Forn àrab originari de la Paterna islàmica estava sota el dit solar, ja bastant irregular en la seua silueta. Heus ací el resultat final.
Edifici entre mitgeres situat en la cantonada de c/ Mare de Déu del Pilar cantó C/ Mare de Déu dels Desemparats, de la Vila de Paterna. Prevalien els criteris de sostenibilitat, de “fer ciutat” urbans i de “monumentalitzar” una bossa degradada del barri de l’Eixample que havia quedat entre les grans construccions del desenrotllisme dels seixanta i setanta del segle passat que havia quedat engolida i despersonalitzada. No quedava una altra-donat el caràcter especulador del promotor i constructor de caure retuts a unes tipologies d’eixample per la magnitud del solar i la seua profunditat, adobada també per la mentalitat conservadora dels compradors.
Ahir mateix vaig tornar, com sempre faig, a veure com s’havia incardinat la peça en el context i vaig creure que havíem passat de ser un niu de rates a la peça de referència més dinàmica de tota la contornada.
A Paterna vaig descobrir el mateix problema que tenien a Berlín: l’existència de grans illes de cases (mansanes) que deixaven molt d’espai interior per a fer Hof o patis interiors de trobada i ús comunitari. A Paterna no era possible tanta generositat espaial, i vaig endegar una sèrie de projectes sobre allò que hom anomenà EL PROJECTE COMÚ EUROPEU: L’HABITATGE SOCIAL. I vaig prendre-hi de referència algunes obres d’Oswald Mathias Ungers, en aquest context a Berlín.
L’organització funcional consistirà en el següent:
• Planta Soterrani 2: dedicat a places de garatge i trasters.
• Planta Soterrani 1: dedicat a places de garatge i trasters.
• Planta Baixa: dedicat a vestíbuls, vivendes i locals.
• Planta 1a ,2a i 3a: dedicat a vivendes.
• Planta àtic: dedicat a vivendes.
Quant a l’exigència de la normativa vigent a l’existència d’una plaça de garatge per vivenda, cal dir que en este edifici la dita exigència se supera amb escreix ja que tenim 27 vivendes i 45 places de garatge.
La composició morfotipológica de l’edifici és d’un sol cos, clarament llegible des de l’exterior, amb una interposició de zones ixents i entrants, i amb una trama de buits molt definida.
La composició s’ha establit, en plantes, segons els criteris de distribució d’edificis entre mitgeres, per això s’articulen al voltant dels patis de llums. És a dir amb base a criteris d’habitabilitat, intentant de dotar cada vivenda del màxim d’espai servit i el mínim de servidor. Ubicant en la totalitat de les vivendes com a mínim 3 dormitoris, a excepció d’una vivenda d’àtic que tan sols té dos dormitoris. Tots compten amb dos banys i una cuina, a excepció de la dita vivenda d’àtic que tan sols te un bany. L’estesa de roba es fa en la terrassa comuna de coberta de l’edifici.
La composició de la façana és de caràcter clàssic ordenant-se en alçària segons basament, un cos central i la coronació de marquesina per mitjà de la reculada amb unes zones terrassades perquè d’aquesta manera poder-hi regularitzar les distribucions respecte a la façana.
A) MEMÒRIA——————————————————–.
Concepte.
Aquest stand representa la funció social del C.O.A.C.V. en la nostra societat.
Un espai que il·lumina el trànsit en la construcció de la ciutat. Entesa en un sentit extens.
Un plantejament ètic i moral de la tasca edilícia. No de caràcter gremial. Com generalment se’ns ha titlat.
Petita peça lumínica. Imprescindible. Com un far. En los procel·losos mars del disseny i la construcció d’espais urbans, arquitectònics, industrials, comercials, lúdics, etc. endreçats fins arribar a llurs més petits components.
Menat tot això per l’aparició, en els darrers anys, amb caràcter prospectiu de debats, estudis teòrics sobre la conservació, la sostenibilitat, el desenvolupament tecnològic i econòmic, incardinat en la indústria-empresa productiva. No l’especulativo-financera.
Protagonitzada per aquesta societat situada en aquest racó d’Europa. Manta vegades caricaturitzada i miniaturitzada amb l’odiós i insidiós “Levante feliz”.
Un embolcall que transparenta el seu espai interior, ple de projectes. I el reflex cap a l’exterior de la societat que transita junt amb ell. Embolcall, la llum del qual prové de tots llurs components, tret del terra que marca la fermesa de la institució i rectitud de la tasca. Cobert, tènuement, per una superfície flexible lleument guerxa que adjectiva l’espai de trànsit que evoquen les diverses seus de demarcacions del C.O.A.C.V. per sa morfologia, materials i colors.
Referències implícites en els gests a la sostenibilitat amb el petit arbre; a l’accessibilitat amb suaus rampes de doble curvatura de fusta; a la tecnologia amb els embolcalls de vidre i acer ocult i sa il·luminació; als materials de nova creació i llur formes audaces amb els tensors de cables lones de la coberta. En definitiva, a l’humanisme del segle XXI.
Compromís amb l’arquitectura, en sentit ampli, amb el seus baixos costos, que no és entrebanc per a la seua qualitat. Sí ho és la peresa mental per a dissenyar-la, per a convèncer els promotors i inserir-la en llurs plans i seduir els consumidors en eixir del seu adormiment.
La importància de l’intangible: l’espai intern de trànsit dels visitants. Un contenidor-túnel, transparent i translúcid. La irregularitat fictícia dels seus paraments es un trompe d’oeil, car s’hi manté, sempre, la mateixa amplitud de pas, s’hi esviatja.
Proposta material.
Façanes: les façanes laterals no es materialitzen. Lluquen l’ull a fer entrar-hi. Simplement. Quatre plans fugats endins el seu interior. Rampa de fusta, sostre de loneta i ambdós paraments verticals. En són els marcs que configuren els límits de l’embolcall.
La façana longitudinal conformada per una estructura de tubs de quadradets, modular i encadellatge, s’assenta sobre el terra del mateix recinte firal. La dita estructura metàl·lica rep i suporta els vidres modulars. La llum inserida al seu interior, aquí es difracta i uniformitza. Una nova obertura forada l’embolcall de vidre per a el seu accés en aquest parament longitudinal, front la taula de cortesia. Hom percep tota la paret d’espatlera: panell d’ exposició. En ell, s’agrupen totes les necessitats funcionals.
Sòl: el terra es troba sobrealçat 16 cm. sobre un empostissat reticular que suporta un tauler d’alta densitat folrat amb planxes d’alumini lacrimat. Un segment longitudinal de vidre laminar de seguretat il·luminat al seu interior marca, tènuement, la rectitud del recorregut del visitant.
Coberta: La coberta s’hi desenrotlla a través d’una loneta blanca translúcida tesada amb cables d’acer i que configura dos plans en ambdós accessos laterals i una suau superfície guerxa i tibant.
Panell d’exposició: panell blanc, repenjat sobre l’espatlera, es desenrotlla sobre la mitgera, amb una gruixa variable que conté al seu interior l’estructura de quadradets a l’igual que la façana longitudinal. En aquest cas empanellada amb tauler o posts de DM contraxapat que oculta al seu interior les instal·lacions elèctriques i electròniques, ofimàtiques i el projector de vídeo que va vinculat als ordinadors per a visualitzar simultàniament en els monitors i en la pantalla de vídeo lo que succeeix en les pàgines web o qualsevol projecció en format digital. Concavitats paral·lelepipèdiques revestides amb panells contraxapats de cara vista de xapa de faig entintada, il·luminades interiorment que contenen els ordinadors, el material d’exposició: llibres, revistes Via, i publicacions dels diversos col·legis territorials.
En ambdós laterals d’una de les entrades s’ha reservat tres estructures de tensors, subjectes a parament i terra, per a la col·locació de panells de penjament de cartells de les societats vinclades i/o participades amb el col·legi, serveis específics i programes de govern.
Dos ordinadors en cavitats amagades se vinclen a l’activitat dels dies de fira. Un d’ells per a les projeccions i presentacions i el segon directament i permanent al web del c.o.a.c.v.
Emmagatzematge, transport i muntatge: Tot l’stand, paraments verticals, terres i estructura, està perfectament modulats en dimensió i pes, de manera que les parts que el componen sien fàcilment ensamblables i transportables, i no presenten complicacions en el seu muntatge i desmuntatge. Avaluant-se el temps de muntatge complet en 30 hores, amb un total de sis operaris de diversos oficis implicats.
B) Plantes, alçats i seccions ( veure panell )……………………
C) Definició del muntatge del material a exhibir………………….
Les publicacions s’hi exhibiran en distintes concavitats del panell d’exposició de la mitgera, que estaran il·luminades puntualment a través de tubs de llum fluorescent ocults en l’interior del panell, l’altura d’aquestes concavitats estan en funció de l’accés als mateixos.
Els ordinadors estaran ocults dintre del panell d’exhibició, i sols se’n podrà accedir als monitors de pantalla plana i teclats també allotjats en una de les concavitats del dit panell.
Los cartells, pòsters i afitxes de les diverses empreses que acompanyen el col·legi seran ubicats en las superfícies de les parets subjectes mitjançant tensors d’acer i planxes de metacrilat il·luminat amb llums puntuals.
La taula de cortesia és un moble únic de fusta de faig entintada amb dues altures que servirà de recepció i altres de bancada.
La projecció de vídeo se realitzarà des del panell d’exposició vinclat als ordinadors i sobre la pantalla subjectada amb tensors, igualment, situada al parament interior confrontant de la paret de vidre longitudinal matejat o glassat.
Els mobles auxiliars precisos s’hi n’han inserit endins dels caus efectuats a l’efecte al panell d’exposició.
D) PRESSUPOST————————————————–
El pressupost per a l’execució material del stand, encloent-hi material i mà d’obra ascendeix a la quantitat de cinc mil tres-cents dèsset euros amb seixanta cèntims d’euro.
5.317,60 € , més l’impost del valor afegit.
…………………………………………………………………………………….Sapucay.
TOPOGRAFIA, EMPLAÇAMENT I PREEXISTÈNCIES.
La parcel·la es troba enclavada en una zona d’eixample, encerclada per la via del tren, el pas elevat de la carretera a Nàquera, antiga carretera de Barcelona i naus industrials perifèriques a la vora del nucli antic que han restat empresonades després de la nova urbanització. El dit fragment es troba dissenyat per una reparcel·lació que aboca carrer perifèrics en illes de cases envoltant un jardí de forma el·líptica. La tipologia típica és d’edificació oberta. La topografia és plana. Les preexistències són de bloc centrat en la parcel·la oberta, enretirant-se dels límits. I en d’altres zones properes al nucli blocs lineals de morfologia que recorda les casernes militars. Cap intencionalitat més enllà que la materialitat a construir unifamiliars en filera, iterativament una al costat de l’altra. Sempre igual. La parcel·la sobre la què assentem la intervenció és la procedent d’una subhasta municipal que fita amb el jardí central de forma quasi-el·líptica. És a dir, es tracta d’un trapezi curvilini.
PROGRAMA
Donat el preu de la parcel·la, la inexperiència del promotors, traure el màxim d’habitatges de tres dormitoris en una forquilla variable entre 90 i 130 metres quadrats. Tots els habitatges hi havien de gaudir de terrassa particular de més de 15 m2. A més de serveis comunitaris com és piscina i garatge d’una plaça per habitatge, com a mínim. En concret consisteix a reproduir els serveis d’alt estànding que es produeixen a València, des d’una perspectiva d?accessibilitat a gent de nivell econòmic mitjà-baix.
CONCEPTUALITZACIÓ FORMAL I TEÒRICA.
Lliscament corb + Architettura povera.
Aquesta instal·lació ha pretès ser una recerca entre l’arquitectura vedettista o aspergèrica amb capacitat pressupostària i màxima prestació i l?anònima, la finalitat de la qual, és simplement la construcció material d’habitatges amb la inversió mínima. Tot intentant agombolar el més amb el mínim. Cobrir els requeriment que serien desitjats per l’alt estànding en quant a prestacions a l’usuari final. És a dir, s’ha rebutjat la solució mimètica, així ser conscients que excloíem la possibilitat de minimitzar l’impacte en el context existent. Anti-retòrica. Materials i qualitats estàndard, però ben construïdes i executades. La qual cosa és mèrit del constructor. La interacció vital entre interior de l’habitatge i els exteriors, comunitari i públic. S’intentà treballar amb els materials més comuns.
COMPOSICIÓ.
Cada segment és diferent als dos contigus. Com si de formatgets, sense punta, es tractés. Cada tros de pastís consisteix a superposar dos unifamiliars amb la seua terrassa. Les dues plantes primeres conformen un dúplex que tenen l’accés des del jardí públic i la terrassa posterior que dóna a la zona comunitària amb terrassa privativa.Les plantes tercera i quarta, conformen el dúplex superior. La terrassa es situa a la part davantera que dóna vistes al jardí i en la llunyania al mar. En tots els casos la distribució és planta inferior com a zona diürna i la superior nocturna.La inserció de marquesines amb pilars i bigues permet la possibilitat d’instal·lar-hi envelats d’arrel mediterrània.