ARCHILETTERS

El desenvolupament sostenible abasta múltiples maneres d’entendre el concepte “CAPITAL” . La manera habitual d’amidar el capital la fem en termes econòmics, expressat mitjançant accions i valors materials, com or, divises, moneda, etc. Aquesta és la manera usada pels governs, les empreses i els ciutadans en general per tal d’avaluar llur riquesa i rèdit econòmic. Malauradament, aquesta pràctica reduccionista de mesurar obnubila d’altres menes de capitals, com ara el capital natural i el capital cultural.

I el que és més important en un temps futur que ja estem vivint: la seua mútua interacció.

El Capital Natural, és un mètode de comptabilitat que avalua tots els sistemes mediambientals i ecològics, tot intentant de quantificar el valor dels boscos, els ecosistemes naturals, la terra, els oceans, l’aigua i l’aire que respirem.

La base del capital natural és la producció a partir de la natura, expressada en termes de collites (de la terra i dels oceans): d’aire pur i aigua potable, d’energies renovables, com ara la solar i l’eòlica i de la capacitat de la naturalesa de renovar ecosistemes damnats.

El text i càlculs han estat elaborats pel mediambientalista de l’Estudi d’Arquitectura, n’Ignasi Cervera i Arbona.

LA QUALITAT DE L’AIRE A LA CIUTAT DE VALÈNCIA. (1)

Amb aquest primera entrada iniciem una nova aventura en aquest espai. Som conscients que les característiques, dinàmiques i realitats que configuren els diferents territoris habitats tenen notables repercussions sobre la qualitat de vida de la gent que els habita. La nostra obligació, per tant, com a equip que treballa la ciutat, és, en primer lloc, ser conscients d’aquestes característiques, dinàmiques i realitats per, d’aquesta manera, contribuir d’una manera molt més estudiada i acurada a millorar-la, mitjançant el coneixement i la gestió d’aquests processos: la qualitat de vida dels seus ciutadans.

 Sobre les característiques que fan més habitables les ciutats, i per tant,  sobre la qualitat de vida dels ciutadans, intervenen diferents components: des de factors a gran escala com és la concentració de partícules en suspensió i gasos contaminants, a característiques de més detall, com són l’accessibilitat a diferents serveis i equipaments tals com els estacionaments per a bicicletes, zones verdes o punts de recollida selectiva, per exemple. Conèixer, analitzar i contribuir a reconduir aquestes dinàmiques i realitats n’és l’objectiu d’aquesta nova sèrie d’entrades.

Si voleu llegir un poc més i visualitzar els mapes sintètics SIG elaborats a l’efecte passeu al “Vull llegir més…“

On? Com a àmbit d’estudi d’aquest nou espai tindrem presents en tot moment la ciutat de València, bé a escala de ciutat o bé a escala de barri. València és la nostra ciutat, allà on treballem i vivim. La coneixem i, per tant, ens és fàcil intuir les necessitats d’anàlisis i comprovar els resultats, a fi de poder validar-los i exportar els mètodes d’anàlisi a altres casos d’estudi de l’estudi d’arquitectura. Conèixer la ciutat és el primer pas per poder canviar-la, o, almenys, reconduir-la cap a dinàmiques més sostenibles, justes i saludables. La nostra ciutat, la de cadascú és el laboratori des del qual podem aquirartar els nivells de qualitat de vida. Aquesta metodologia té imprompta globalitzadora, però la manera d’anar millorant és prendre el teu medi proper com a banc de proves i comparar els resultats amb aquells que ho fan millor, per tal d’emular-los.

Com hem dit adés, la ciutat s’ha d’analitzar a dues escales, una més global i d’altra més detallada, a nivell de barri, diríem. Per tal d’inaugurar aquesta sèrie d’entrades hem cregut convenient començar per aspectes més globals. Els elevats índex de contaminació es pràcticament una problemàtica comuna de totes les ciutats; i València no n’és cap excepció. Millorar aquestes xifres es pot aconseguir de dues maneres:

A. Obtenir dades reals amb indicadors on siguen màxims i representatius per a  posteriori aplicar polítiques de reducció d’emissions de gasos i partícules,

o B. camuflant els números reals i amb indicadors on siguen mitjans o mínims i no representatius, és a dir, ubicar els captadors de qualitat de l’aire en llocs estratègics on no aparega la realitat.

Estratègics a fi de que les dades obtingdes siguen disminuïdes en els índex i indicadors de contaminació, clar. D’aquestes dues opcions, València sembla apostar per la segon (Veure distribució dels punts de captació. Foto 0). No voler veure el problema no implica que el mateix no existisca. Aquest fet, a més, implica a que les polítiques de gestió adoptades (en el cas d’existir-hi) puguen ser inadequades.

Foto 0

(O:PROJECTES2013SOSTENIBILITAT_CONCURSOS_INTERNACIONALITZACIÓIGNASI CERVERA ARBONAblog)

La concentració del primer contaminant que hem decidit presentar és la que retrata la distribució de les partícules moleculars, més conegudes com PM10, ja que la seua grandària és inferior a les 10 micres. L’exposició crònica a aquestes partícules augmenta el risc de malalties cardiovasculars i respiratòries, així com de càncer de pulmó.

És una realitat que observem entre nosaltres, a València, que les al·lèrgies, asma i d’altres malaties han crescut entre la població de València. Ja resulta sovintejada la trobada amb prsones amb botelles d’oxígen pel carrer. Extrem impensable unes dècades abans on la ciutat i el seu cordó d’horta circumdant servia de pulmó i filtre natural de la ciutat.

Conèixer la seua distribució, per tant, és interessant per donar resposta a determinades eleccions quotidianes (lloc de residència, treball, esbargiment…). Per tal d’obtenir la distribució mitjana de la concentració d’aquestes partícules per a l’any 2012 hem partit de la xarxa de captadors de qualitat distribuïts (i amb disponibilitat de dades) al llarg de la ciutat. A partir de les dades de cada estació, mitjançant la tècnica de d’extrapolació per l’invers de la distància IDW, hem obtingut un mapa general (Foto 1) per a tota la ciutat un on es representen les concentracions mitjanes de l’any 2012 per districtes (Foto 2).

Situar el captadors a les zones perifèriques com són Universitat Poltècnica junt a l’horta,  a Natzaret, al Molí del Sol, als Jardins dels Vivers (on la incidència rerste emmascarada per l’exhuberància vegetal filtrant) etc. no sembla que siga la disposició més adient per a poder escatir la realitat. I així i tot, els índex i indicadors ixen malament per damunt dels valors de perillositat ambiental.

FOTO 1 i 2

(O:PROJECTES2013SOSTENIBILITAT_CONCURSOS_INTERNACIONALITZACIÓIGNASI CERVERA ARBONAblog)

i FOTO 2

(O:PROJECTES2013SOSTENIBILITAT_CONCURSOS_INTERNACIONALITZACIÓIGNASI CERVERA ARBONAblog)

CONCLUSIONS SINTÈTIQUES

Cal destacar que l’anàlisi s’ha realitzat mitjançant la localització dels punts de captació existents, la ubicació dels quals, creiem, no és la millor. No obstant, amb el que hi ha hem de jugar, sent conscients que amb una veritable voluntat de captar dades representatives els resultats serien més reals. Degut a aquest fet no volem entrar a traure conclusions, i ens limitem, simplement a presentar els resultats obtinguts. Jutgen vostès. Tan sols un apunt: la OMS fixa en les seues directrius sobre Qualitat de l’aire i salut el valor mitjà anual en 20 micres/m³, tan sols els districtes de Camins al Grau i Poblats marítims semblen aproximar-se, a les directrius dessota dels límits marcats per l’OMS.

PS: en el segon lliurament donaren la metodologia, les dades oficicials preses, els càlculs, la implementació policroma, etc. de com hem arribat a aquesta conclusió. Situació preocupant  d’eixida…però reconduïble.