marginàlies

Ser tot el dia de tots els jorns.
Percebre tothora com el cor, ininterrompudament, sense haver de conèixer ni la nit ni el descans.
Sentir clara, feta arc de llum, la remor que calla rere el que es diu per dir, per inèrcia i avorriment.
El dia enter de tots els jorn.
No cloure mai cap conversa, no donar per exhaurit cap tacte, no interrompre el silenci que empara l’efecte de la veu que tot ho recomença aixecant miradors.
Veure tot el dia de totes les hores, vet aquí la vida.