Pren els tovallons del bar per escriure-hi animalades mentre fa temps per anar a trobar-se amb l’estimada. No m’he avorrit mai, amb ella, pensa mentre escampa la vista per la plaça i gargoteja en el segon tovalló. La vitalitat d’alt voltatge que ella imprimeix a tot allò que fa i pensa, no deixa cap espai per a l’aflicció. A ell li costa més, engegar les forces motrius. Li basta no-res per embadalir-se, per emmilocar les idees, per deixar empresa la porta de l’evocació. L’estimada, en canvi, manté sempre l’aplom i la resolució. És categòrica quan considera que ha de mostrar les dents i s’estova quan algú o quelcom li toca el viu de la sensibilitat. Fa la vida fàcil, la seva estimada, i sempre és allí on cal que sigui i mai no la trobes allà deçà de l’elegància.
Probablement en això es fonamenta la saviesa, escriu en el tercer tovalló. I torna a mirar a la plaça mentre plou amb decisió. Ben aviat els embornals no donaran l’abast, i això que s’acaba d’executar un projecte de renovació de col·lectors i conducció d’aigües pluvials. Poques coses més seductores que la pluja que no fa mal, escriu sense pressa. I immediatament i sense reparar-hi gaire, com si algú li ho dictàs: i amb la tempesta els encants encongeixen. Somriu múrriament en adonar-se de la bretolada. I tornant la mirada a la plaça, veu una moixa a punt de parir que no frisa gens a travessar-la. Fa cara de remugar com les velles d’un temps i de no tenir gens d’instint de mare moixa. Serà nombrosa, la ventrada?. Temps era temps, els moixos eren objecte de les més vils tortures; aguiat i tot, en feien d’ells, segueix escrivint. I avui, segueix raig seguit, els moixos ciutadans passen els semàfors en verd i van prou alerta a envair els carrils de bicicletes. En posar el punt a aquell escrit poc edificant, ja té la seva estimada davant que li clava un bes als llavis. Ve de fer estiraments i de córrer un bon grapat de quilòmetres, com cada dia, i sa cara no ho trasllueix. Quin horabaixa més maco, amor meu, li diu ella, mentre es lleva l’impermeable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Què vol dir “deçà”?…
I marxo sense fer soroll…