marginàlies

Una imatge de la Marededéu en el rostoll, o gairebé, esperant ser traslladada a recer de la solana. No és cap meravella, ans al contrari, d’artística no hi té res i de decorativa tampoc. I tanmateix algú pot estar temptat de demanar-li que parli amb el seu fill perquè amaini aquesta calor extrema, a punt de ser foc abrusador, que cuita d’embogir-nos.

A Can Gazà sempre hi trobes un detall per filar, una imatge per fixar o una escena per reviure un pic i un altre -pel que té de surrealista- per poder afirmar rotundament que és un casal prodigiós. Un lloc portentós, ben cert, que tanmateix no t’estalvia disgusts, com el càncer hepàtic d’un dels hostes que fa més anys que hi resideix i, per ventura, el més indefens de tots. Fa set anys que l’operaren d’un altre càncer, de llengua, i se’n sortí sense cap seqüela, un fet que sorprengué l’equip mèdic que l’operà. I ara, aquest altre que no és operable.

El tabac i l’alcohol han vençut, un altre pic. Les drogues maten després de martiritzar sàdicament qui en depèn.