marginàlies

A voltes creu que té els pensaments
inacabats,
incapaços de fer seure res
amb el pes imprescindible per no ser
borrissol etern a mercè de l’aire,
borra que escapa a la determinació de la granera,
teranyina morta.
I en veure que s’encanta amb la solitud
del bolígraf deixat damunt la cadira baixa
o en el teulader que cerca busques,
o en la cambrera que mentre serveix servilment
somieja,
pensa que aquesta ingravidesa en el pensar,
aquesta distracció en el regit
és culpa de la por,
por de no sentir el que cal sentir,
pànic a què el sentiment
li ocupi tot el cos
lliurat obstinadament
a tota casta de frecs,
a tota mena de frisances