marginàlies

Deixa’t prendre per aquest aire contestatari que corre des de fa hores  i mira bé els terrats polsegosos –sobretot el de la Seu- des d’on es pot tallar la calor que provoca la gentada que, per milions, es concentra a l’illa cridada per la baratura de tot plegat i del tot inclòs, i l’amatença resignada dels illencs que hom diria que tant els és buit com carregat. Ciutat és una processó incessant d’autos –llogats o en propietat- sense vexil·les ni imatges venerades, ni espectadors que han llogat cadira per no perdre’s detall. No intentis buscar cap taxi, que passegen tots i en exclusiva els creueristes que també s’apunten a la disbauxa de calor i superpoblació temporal, i dóna-ho a les cames; corre, que l’aire ho permet, i mostra la suor –fastigosa i excitant- a qui badoca, mira i sadolleja incontinentment.

Deixa’t prendre pel bon estar i fes-te la mar teva, tota teva,  sense untar-te el cos de res més que de juguera i de crema de delit, que no trobaràs a cap parafarmàcia. No ens farem més rics amb tants de visitants, molts dels quals només venen per beure a la clotella i fer-se selfies i vídeos poc aguts i brutanxos  que penjaran a les xarxes socials per embrutir el nostre bon nom i fer-nos passar per babaus i pusil·lànimes.

Deixa’t prendre, també, per la ira de tot plegat i, de la terrassa estant –millor si ho fas des del terrat de la Seu, que ara exhibeixen-, xiscla com si fossis l’au més descomunal i amenaçadora que mai hagi existit sobre la terra, molt probablement la creació més esgarrada del cosmos, si va a dir ver. Xiscla, crida, flastoma, esbrava’t, estira’t els cabells i pega amb el cap en els cotxes de lloguer, que d’aquí a no-res retornarà la calor insuportable i aleshores no tindrem ni forces per alçar la veu ni per retirar-nos la suor del front, que frueix de negar els ulls que fugen de la solana i de la mortificació d’un estiu que encabrita i engata. Alleugereix-te on vulguis i com vulguis, no miris prim: per això tots els espais són bons.