marginàlies

No esperis res del sol en posta. Ni confiïs en les sargantanes, aparentment confidencials. No secretegis amb elles​, que ràpidament esbombaran el relat per la garriga envaïda pels pins i tot serà vent i recers a l’aire. Refia’t de l’instint, d’aquesta olor d’animal mort que dignifica encara més el paisatge d’encanteri i que arribà, just en el caire del penya-segat, amb tota plenitud. No escoltis l’escandalera de les gavines que mai no han estat oracle de res. En tot cas, mira d’escometre el moix faroner que sempre vetlla i es lamenta tostemps de no trobar companyia. I permet que la mar t’escorxi i et canviï pell per sal, escatant-te l’ànsia.