marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

21 de juliol de 2010
0 comentaris

PODER DE CONVICCIÓ

Ha fendit l’horitzó amb la mirada feta rella, la Dama de les Estoles; ha estret els punys amb la força que imposen els molts anys i la saviesa; ha serrat les dents desafiadorament tot deixant que el blanc profètic del seu pèl curt enlluernàs la calda del migdia i ha dit amb veu clara: “Besaré aquesta terra fins que no em quedin llavis”. Cap dels que érem amb ella li ho hem fet repetir.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.