Ha fendit l’horitzó amb la mirada feta rella, la Dama de les Estoles; ha estret els punys amb la força que imposen els molts anys i la saviesa; ha serrat les dents desafiadorament tot deixant que el blanc profètic del seu pèl curt enlluernàs la calda del migdia i ha dit amb veu clara: “Besaré aquesta terra fins que no em quedin llavis”. Cap dels que érem amb ella li ho hem fet repetir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!