marginàlies

de la finestra al terra
no hi ha espai per donar
temps al cos per alar-se
ni per emmordassar
l’opressió i l’angoixa

sols n’hi ha perquè la nit
es trenqui i la desgràcia
s’enardeixi espantant
el llorer i els geranis
que es copen com el puny

el crit fa el camí invers
i com un llangardaix
espaordit retorna
a la finestra en cerca
del socors que no troba

s’engleva l’alenada
i tot de punts de llum
perdigonen la fosca
i el mirar sangonós
que defuig la claror