marginàlies

Ambdós, després d’analitzar amb precisió i profusió de dades el daltabaix econòmic global que s’inicià l’estiu del 2008, han coincidit a assenyalar que d’aquest profund sot que tants damnificats engendra, no en sortirem seguint per la via de l’austeritat que marca Alemanya amb força autoritària.

Navinès han comparat la sortida de la crisi engegada als EUA sota el govern d’Obama i inspirada en les teories de Keynes, i que ha aconseguit redreçar la caiguda, i la de la Unió Europea, liderada per Alemanya i el neoconservadorisme hereu del reaganisme i el tacherisme, que no acaba de sortir-se’n.

Mai cap crisi econòmica profunda no s’ha superat per l’austeritat, ha dit l’exconseller Manera. Navinès, per la seva part, ha insistit a dir que els patiments de la majoria provocats per les mesures econòmiques que es prenen, generen molts interessos a uns pocs, molts pocs i que aquesta pràctica, òbviament, provoca fortes desigualtats socials. En aquest punt, l’Estat espanyol és el que més en crea, de desequilibri social, i a les Balears s’incrementa amb celeritat. I ha reblat que sense estat del Benestar, no és possible la democràcia, tot advertint que la pràctica neocon que lidera Angela Merkel persegueix el seu desmembrament, la seva desactivació.

Acte seguit, Carles Manera ha exposat que els pronòstics no són gens encoratjadors i que tot indica que fins al 2018 no amainarà el temporal.

Després de l’acurada exposició dels dos professors, se’ls ha demanat com es podria fer perquè els actuals dirigents escoltassin i fessin cas al que diuen els fets i les dades per tal que canviessin el rumb de l’economia que, ara mateix, ens mena a l’abisme. Després d’un silenci prou eloqüent, Ferran Navinès ha aventurat que probablement canviïn quan ho facin a Alemanya. I Carles Manera ha recordat que el diner ja no és fiduciari, raó per la qual es podria tirar el suficient paper moneda per reequilibrar la balança. Si no es fa així, és sols per ideologia.