marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
14 de març de 2010
2 comentaris
PAMET DE VERSOS
Altius, reduim els diccionaris
a la infamant condició de caixes
d’onomatopeies, tot defugint
el compromís en ferm de les esdrúixoles.
I ens caldria engarjolar les paraules
per sentir, nítids, els planys dels udols,
l’angoixa d’un crit desatès, estèril.
Cal callar només per fer-nos sentir,
per demostrar nítidament i clara
que percaçam la paraula totèmica,
la paraula font, la que ve de l’aigua.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
això és molt difícil, Jaume. Costa llàgrimes! Especificar quina mena de tristor, trobar la paraula precisa, és de les coses que se’m fan complicades, però tens tota la raó… la que ve de l’aigua.