marginàlies

Joan F. Mira considera a l’anotació darrera del seu llibre “Quatre qüestions d’amor” que és “un exercici d’aprenent d’escriptor” i cal discrepar-ne fermament atenent el rigor acadèmic i l’habilitat i el ritme narratius amb què tracta les quatre històries amoroses –i tràgiques- esdevingudes en distintes èpoques i en distints indrets.

La primera edició d’aquesta obra la va fer a València l’Editorial 3 i 4 l’any 1998 i ara Proa en fa una segona edició amb pròleg de Pere Antoni Pons, que considera aquest text “meitat recreació d’episodis històrics reals i minuciosament documentats, meitat especulació literària” i també que en el seu origen hi ha “una operació literària i intel·lectual que demostra l’habilitat de Mira per explorar a fons la seva múltiple curiositat, per treure suc a la seva virtuosa polivalència”.

Quatre històries certes d’amor arravatat a mans de la ductilitat i la juguera narrativa, i amanides amb la ironia rabent de Joan F. Mira converteixen la lectura en una llepolia, en un guster.