El general i regidor de l’Ajuntament de Palma va dir que Antònia Font només canten en català i a penes se’ls coneix, raó per la qual considerava poc menys que un disbarat la contractació del grup com a plat fort de les festes de Sant Sebastià, patró de Ciutat. Ho va dir en castellà i en pla de general, evidentment, encara que la versió en castellà de Vikipedia indiqui que parla català, castellà, anglès i francès, per aquest ordre.
Anit, amb un fred de neu i amb estones de pluja, gairebé vint mil persones de totes les edats, condicions i consideracions anaren a Son Fusteret a escoltar i a sentir Antònia Font. I no hi anaren, precisament, per l’efecte crida de la batallonada del general i regidor: hi anaren perquè Antònia Font té aquesta força extraordinària de convocatòria. Perquè des de fa vint-i-sis anys han sabut congregar moltíssima gent a través de lletres que combinen amb mestria l’absurditat , l’espontaneïtat i la calidesa acompanyant una música sense cap més pretensió que la sinceritat i la voluntat de fer-te costat ni que sigui un instant. Aquests, juntament amb el seu apropisme, són els fonaments del seu èxit i de la seva pervivència; d’aquest pòsit han nascut els seus himnes.
És una llàstima molt gran que el general i regidor de l’Ajuntament de Palma no conegui Antònia Font, encara que NOMÉS cantin en català: els basta per ser universals. I ho són tan, universals –i estimats, alerta!-, que en una nit de perros, expressió que entendrà el general dels exèrcits d’Espanya, prop de vint mil persones els escoltaren i els sentiren, i amb la seva presència feren enormes les festes de sant Sebastià.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!