marginàlies

La pel·lícula “Pa negre” no deixà res per verd –en el bon sentit de l’expressió-, anit, en la gala dels Premis Gaudí, que celebraren la tercera edició: tretze premis de quinze nominacions. Aclaparador. Tanmateix, allà deçà dels nombres i de les quantitats hi roman el rigor i l’exigència.

La pel·lícula d’Agustí Villaronga transpira passió i ofici, i així ho han sentit els qui l’han vista. Villaronga ha sabut pessigar l’espectador sense condescendència i sense renunciar a la seva estimulant i corprenedora manera de dir per la mirada i escrutar per la paraula. Bona teca, aquest “Pa negre”, que amb les moltes nominacions als Gaudí i als Goya ha tornar a fer-se sentir en els cinemes d’arreu.

I bon ambaixador de l’atmosfera Emili Teixidor i Augustí Villaronga, que també és la nostra. Amb obres desbordadores de sensibilitat com aquesta hom s’adona, un cop més, de la potència creativa que es congria i esclata arreu dels Països Catalans. I que posar messions per ella; invertir-hi, abocar-hi a bastament, és, per sobre de tot, qüestió de supervivència. Compartir mallorquinitat amb Agustí Villaronga és tot un orgull. Enhorabona, mestre!