marginàlies

Desant uns prestatges de llibres, em trob novament amb “Les veus estèrils”, l’obra poètica completa de l’escriptor i enginyer agrònom Bartomeu Forteza (Palma 1894-1957) que el 2009 el Consell de Mallorca edità dins la seva col·lecció “Mixtàlia”. En tingué cura la seva néta Ana Lahera Forteza, qui també firma la profusa, precisa i documentada anàlisi introductòria.

Bartomeu Forteza és germà de Miquel (enginyer de camins i escriptor; primer president de l’Obra Cultural Balear) i de Guillem (arquitecte i polític que durant uns mesos del 1923 va ser batle de Palma). Dels tres és el menys conegut tot i que la seva presència en diaris i revistes (Sóller o La Nostra Terra) és regular i que veié publicat el seu volum de versos “Dansa de les hores” dos anys abans de la seva mort. Cultivà també l’assaig, la narrativa i la traducció, sobretot de poetes francesos romàntics i simbolistes, que aplegà en el recull “Roses de França”.

Bartomeu Forteza forma part de la segona generació de l’Escola Mallorquina i, per tant, és hereu de la llengua poètica construïda per Joan Alcover (de qui en féu un estudi sobre la seva poesia, el 1953, premiat per l’Institut d’Estudis Catalans) i Miquel Costa i Llobera. D’ells en beu tant el classicisme com el mediterranisme. A parer de Lahera, aquesta nova fornada poètica modernista s’hauria de conèixer com el “Grup de la Nostra Terra”, revista fundada el 1928 per Francesc Vidal Burdils i Antoni Salvà Ripoll i que, a partir de 1930, es lligà a l’Associació per la Cultura de Mallorca.

Es tracta, per tant, d’un text reeixit, d’indubtable interès en aproximar-se novament als intel·lectuals mallorquins que, en les albes del segle vint, impulsaren la cultura catalana i el català, promovent-ne la seva institucionalització. Uns intel·lectuals que maldaren per construir una Mallorca autònoma, moderna, culta i civilitzada.

En tornar a llegir els versos satírics de Bartomeu Forteza, torn a un l’epigrama publicat al Sóller dia 1 d’agost de 1916 i que diu:

Dues coses no entenc ni vull entendre
-em deia un filisteu dels més humils-,
la nacionalitat de Catalunya
i la telegrafia sense fils.

Fa no sé què rellegir-lo a un mes just del referèndum principatí.