marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

1 de febrer de 2021
0 comentaris

DEMOCRÀCIA EN BRUT

Els nostres presos polítics han sortit en tercer grau i tots saben que d’aquí a poc -es poden fer travesses quant al nombre de dies que falten- el Tribunal Suprem anul·larà aquest tractament penitenciari pretextant qualsevol bajanada. Saben, i sabem, que pateixen una injustícia que, com més va, més s’apregona, i que ni el govern més progressista de la història de l’Estat espanyol -segons s’ufana d’autoproclamar-se- està disposat a esmenar; es veu que la progressió en la justícia i els seus agents no forma part de la seva acció de govern.

Els nostres presos polítics, els exiliats i tots els perseguits judicialment per la causa de l’alliberament saben -i tots els altres sabem- que són víctimes de la revenja d’un Estat que no ha acabat de superar els vicis de la dictadura, raó per la qual té massa tirada a les mordasses i a les masmorres; que per l’ombra llarga, llarguíssima, de la dictadura, viu immers en una democràtica en brut i en penombra, amb molta escòria per llevar-se de damunt.

I aquest Estat en fallida no sols criminalitza la dissidència, sinó que també empresona la llibertat d’expressió: Pablo Hasél haurà d’entrar a la presó per cantar lliurament i Valtònyc és a l’exili pel mateix motiu. I sorprenentment aquesta mena de tupinada jurídica no troba l’ampli ressò mediàtic i social que hauria de tenir, en tractar-se d’una lesió sagnant a la llibertat d’expressió, la qual cosa posa de manifest que l’alienament segueix cavalcant tant ara com ahir. I que els alienadors de tot pelatge s’afanyen a perpetuar la indigència col·lectiva que els permet perpetuar la injustícia.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.