marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 d'agost de 2021
0 comentaris

BORDÓ

Tot de camells que passen sense dificultats pel cos de l’agulla,
el predicador extenuat que en l’altar hi veu una taula d’autòpsies,
Bach a tot drap
i els cops de tambor que del ventre en fan caixa de ressonància.
Algú que prega, un altre que pega, la veu estrafeta d’una vella que exigeix que algú doni aigua a l’infant sense forces per plorar,
el prec com la metralla
i el tambor que ja s’ha instal·lat en forma de bomba en el cervell.
La bella que cus amb fil blanc el xap de la ganivetada llepant la sang que encara raja,
el llimac que és a punt d’arribar-li al sexe,
un pasdoble a tot volum per fer mal,
l’artefacte que esclata en el cap
i la mort que no deixa cap nadó.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.