marginàlies

Ahir, l’Obra Cultural Balear elegí la nova Junta, que dirigirà l’entitat els propers quatre anys. A aquestes eleccions només s’hi presentà la candidatura “Encara més per l’OCB”, que tenc l’honor d’encapçalar.

En tractar-se de llistes obertes, els resultats per persona varen ser els següents: Marisa Cerdó, com a vicepresidenta, 210 vots; Caterina Canyelles, com a secretària, 209 vots; Catalina Reynés, com a tresorera, 209 vots; Antoni Bennàssar, com a vocal, 212 vots; Antònia Fornès, com a vocal, 210 vots; Antònia Garí, com a vocal, 210 vots; Susanna Moll, com a vocal, 210 vots; Miquel Pasqual, com a vocal, 209 vots; Miquel Puiggròs, com a vocal, 210 vots; Àlex Segura , com a vocal, 212 vots; Lila Thomàs , com a vocal, 212 vots i Margalida M. Valenzuela, com a vocal, 210 vots. En el meu cas, com a president, 211 vots. No hi va haver cap vot en blanc, ni cap de nul.

A l’hora del relleu, vull agrair als directrius cessants la feina feta, la dedicació preferent que han prestat a l’entitat i a mi personalment, i la força de la convicció amb què han actuat tothora. Per això, la meva gratitud infinita a Maria de Lluc Amengual i Capó, Francesc Bellès i Ribot, Antoni Colomer i Llobera (disculpa’m, Toni, que t’hagi capgirat els llinatges gairebé sempre), Apol·lònia Bonet i Sánchez, Caterina Sánchez i Sansó, Josep de Luis i Ferrer, Carme Sánchez i Alemany, i Agustí Josep Aguiló i Llofriu. I també i amb un polsim més de vehemència -que sé que m’admetreu, directius rellevats- a Tomeu Martí i Florit, el nostre coordinador. Sé -sabem- que hi sereu quan calgui.

La feina no deixa, ans al contrari, i la nova Junta seguirà fent el que sigui per aturar la despersonalització col·lectiva que ha decretat sumaríssimament el Govern presidit per JR Bauzá. Entre tots aconseguirem aturar l’allau d’abusos, atacs, greuges i menyspreus que ara mateix ens assetgen i avergonyeixen.

Gràcies, moltes gràcies, a totes aquelles persones que m’heu fet arribar l’enhorabona i el coratge a través dels distints canals de la xarxa. Not -notam- l’escalf i voldríem que no cessàs en cap moment d’aquesta singladura exigent que acaram amb el màxim rigor i la més extrema responsabilitat.