marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
CONFLICTIVITZACIONS PARTITPOPULARISTES
L’horrorisme lingüístic que practica el Partit Popular a l’arxipèlag balear no hauria de tenir cabuda en una societat que vol ser culta, això és, lliure. Primerament perquè abominen la ciència i el coneixement, i segona, en conseqüència, perquè menyspreen la intel·ligència, tot inoculant en el cos social el mal terrible de l’amorfisme i la desconfiança que acabarà, indefectiblement, en conflicte. L’exemple més clar d’aquesta pràctica tan contagiosa és l’elevació als altars que fa de les modalitats insulars de la llengua catalana. És tant l’interès que tenen per protegir-los i fomentar-los; tant el zel per prestigiar-los, que José Ramón Bauzá, si governa, farà editar llibres de text en les quatre modalitats insulars, una per illa. Només del català, és clar; de l’altra llengua oficial no en diu ni mitja, com si no en tingués, de modalitats.
Us imaginau el senyor Rajoy prometent que protegirà aferrissadament les modalitats del castellà i que si governa farà editar llibres de text en totes les modalitats del castellà que es parlen a la península ibèrica? Més “autonòmicament”, ha promès quelcom així el president peper andalús, el senyor Javier Arenas? No em consta, tampoc, que la presidenta pepera del Principat hagi fet mai cap proposta així referida a les nostres modalitats continentals. És ben clar, per tant, que l’interès del senyor Bauzá i el partit que lidera no és la defensa i la subsegüent valoració del català, sinó el seu afebliment progressiu fins a la marginació; fins al residualisme. Fragmentant-lo, l’afebleixen i bé que ho saben. I tot, per a major glòria del castellà. “Joserra” ho diu dia sí i dia també: saber català, per ser funcionari públic a les Illes, no ha de passar de mèrit. Això vol dir, que el meu dret a expressar-me en català on sigui i que s’atengui la meva demanda sense canviar d’idioma queda fulminat; això vol dir que els meus drets no valen res. Per requisit, per suposat, basta el castellà. Es tracta, doncs, de conflictivitzar partitpopularment, és a dir, aplicar al català i als que l’usam en tots els àmbits i a tota hora -i maldam perquè l’exemple s’estengui- els adjectius més repulsius socialment: ens titllen de radicals, de “talibans”, de voler “imposar” el català i d’altres tantes infàmies. Indiscutiblement, un discurs d’aquest calat fa forat i tapa en aprofitar-se arterosament de la molta confusió que encara queda d’un antimallorquinisme atroç aplicat en aquestes illes durant massa temps. I no sols això, sinó que un gruix important de persones instruïdes a bastament, que reconeixen la ciència i la raó, i que hi renuncien per major esplendor d’un ideari lingüístic que l’únic que percaça és l’ultratge i la destrucció de la llengua pròpia de les Illes Balears. I si els màxims dirigents pepers de les nostres illes parlassin un castellà agradós, encara rai, però no passen de xampurrejar-lo i destrossar, ensems, el català. És en aquest terreny lingüístic de ningú que ells pontifiquen sobre dialectologia catalana a les totes i passen un guster de dir les animalades més grosses. En el fons, tenc per mi que allò que els sap més greu és no parlar cap modalitat castellana. S’ho han demanat mai si parlam cap dialecte castellà els mallorquins, els menorquins, els eivissencs, i els formenterencs –deixem de banda, per avui, els cabrerencs? N’és un o en ón quatre? En les nostres mans està aturar per sempre més aquests elogis a la incultura.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tant de bo pogueu aturar tanta incultura. Les coses estan difícils però cal fer un esforç d’última hora, a cada illa, a cada poble, a cada barri, a cada racó, si no volem que aquesta gent completi la feina a la qual van ser destinats: el nostre anorreament com a poble.