marginàlies

Té la planta d’actor hollywoodenc i la conversa engalipadora. Va parar a l’illa fa uns anys amb quatre estalvis a la recerca dels seus avantpassats. Acabà la reserva econòmica sense haver trobat cap veta de  la seva avior mallorquina. Nom José Jorge i manifestà en demanar estatge que havia fet de clown, de contacontes i d’actor de carrer. A Roma conegué un holandès que li ensenyà de fer tota mena de jocs  malabars. Era expert –tot un artista, emfasitza- amb les maces, que feia volar voltant incansablement en monocicle. Ha viatjat per tota Europa fent acrobàcies i per paga, la voluntat en el plateret.

I són incomptables els sessions de contacontes que ha fet arreu i en diverses llengües, car considera la rondallística de cada lloc la més preuada eina cohesionadora. Abandonà el malabarisme per un  accident que patí a París, al pont de sant Lluís, que el deixà escalabrat. No el tingué fent de malabarista, l’accident. Va ser la matinada d’un dissabte d’un agost molt calorós de no sap quants anys fa. Ell deambulava amb l’holandès amic i un cotxe d’alta gamma, completament borratxo, el banyegà, literalment, com si fos un brau. El seu amic tingué més sort i només es trencà un braç.

Arribà a Can Gazà de nit, sense res més del que portava a sobre: una motxilla de pocs litres amb una muda de roba, el raspall de dents, una grapat de quaderns manuscrits i el passaport caducat. Havia anat a diversos albergs per demanar posada, però, en no ser addicte a cap substància destructiva, no es veia en cor de romandre-hi. Se l’advertí que la seva necessitat no s’adeia amb la que atén el centre,  però que, davant la urgència, se l’acceptava amb la condició que a partir de l’endemà mateix havia de començar a cercar feina.

D’això en fa un mes i dimarts passat li demanàrem com havia anat. I amb la seva veu d’encantador contà que havia elaborat un projecte força interessat i que l’únic que li calia era gestionar la seva aplicació en els centres escolars. Es tractava de fer entendre als escolars la utilitat de les rates ciutadanes; d’eradicar la fòbia que creen els rosegadors associats a les clavegueres i de fer entendre a les criatures que la solució no és el verí per acabar amb elles. Es tractava, deia embolcallant les paraules amb les mans llargues de prestidigitador, d’aprofitar els seus dots com a contacontes i la seva experiència de clown per presentar les rates de claveguera com si fossin de camp, que són més simpàtiques, agudes i tolerades que les urbanes.

En certa forma, insistia fitant els ulls estorats dels qui l’escoltàvem, d’aplicar el waltdisneynià mickeymousisme per fer més ecològicamet exigent la vida de la urbs. En acabat l’exposició, ningú no fou capaç de dir-li que això no era cap pla de recerca de feina.

I José Jorge, en detectar l’estupefacció, es comprometé a presentar dimarts vinent un pla escrit de la seva idea.