marginàlies

Gerard Segalelli va néixer a Parma el 1240, de nissaga humil. Als 20 anys no va ser admès a l’orde franciscana perquè consideraren els seus capitosts  que estava boig i tanmateix va voler fer com Francesc d’Assís: va vendre l’única possessió que tenia, distribuí entre els pobles els guanys de la transacció i a partir de llavors, vestit només amb túnica blanca i descalç, es dedicà a predicar la conversió de tothom perquè la fi del món era a tocar. Conten per difamar-lo que per fer més mèrits que el sant d’Assís es va fer circumcidar, es va ajeure en un bres i va fer que una dona l’allletàs.

Criticà amb força la riquesa desmesurada de l’església i considerava que els béns s’havien de compartir. Els seus seguidors  -els Germans Apostòlics- no segregaven les dones, ans al contrari, feien vida en comú amb els homes compartint drets i deures. Amb els anys, arribaren a ser uns milers que s’estenien per Lombardia, Alemanya, Espanya, França i Anglaterra. Per això i altres invectives contra el poder de l’Església, va ser perseguit. En un primer moment s’alliberà de ser condemnat a mort, però finalment, durant la Setmana Santa  de l’any 1300, va ser cremat viu a la foguera per heretge.

El seu deixeble Dolcí, però, seguí les seves idees que es resumien en oposar-se a la jerarquia eclesiàstica; rebutjar l’acumulació de riqueses; predicar i practicar l’austeritat; posar-se al sistema feudal; alliberar els homes de qualsevol restricció i l’organització d’una societat igualitària, d’ajuda mútua i respecte basada en la propietat comuna i en la igualtat de sexes.

Amb aquest programari, Dolcí no podia acabar enlloc més que a la foguera, com el seu mestre, juntament amb el gruix dels seus seguidores i seguidores el 1307. Abans de morir cremat viu el condemnaren a veure com cremaven els seus companys de creença, entre ells, Margherita, la seva companya,  i el seu lloctinent Longino di Bèrgam.

M’imagín com i on acabaria qui avui predicàs el mateix que Segalelli o el seu deixeble Dolcí.