marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
1 de maig de 2012
0 comentaris
MÉS POBRES I MÉS DESAPODERATS
El Govern de les Illes Balears en ple (set homes i una dona) presentà ahir un pla d’ajust econòmic per reduir 263 milions d’euros. Del paquet de mesures, la més transcendental és el tancament dels hospitals General (fundat pel felanitxer fra Bartomeu Catany el 1456) i el Joan March. El ribot i la tisora també arriba als empleats públics, bàsicament fent-los fer més hores per menys sou, i a l’educació. Quant a despesa corrent, desapareixen (tècnicament li diuen “suspensió”) el Consell Econòmic i Social (CIS), i el Consell de la Joventut (CJIB).
I a partir d’avui, els illencs balears i pitiüsos tenim la benzina més cara de l’Estat: 4,8 cèntims més per litre de carburant. Tornant al tancament dels dos hospitals, la mesura és xocant, si més no, si atenem les intencions de la consellera de Sanitat, Família i Benestar, Carmen Castro, de reobrir Son Dureta, equipament sanitari que es tancà per obsolet i que fou substituït per Son Espases. No cal dir que el Partit Popular de les Illes Balears s’esgargamellà en campanya electoral cridant als quatre vents que la tisora i el ribot no arribarien ni a l’educació, ni a la sanitat, ni als serveis socials. En fi! Una altra dada, referida a la compareixença del govern en ple per anunciar aquestes mesures bestials que no ens pot passar gens desapercebuda: tant el president com el vicepresident parlaren únicament i exclusiva en castellà. D’aquest fet ells en diuen bilingüisme integrador, és a dir, tot en castellà, que la llengua pròpia és cosa de rondalles i de gent curta. I això que el president Bauzá i el conseller Bosch acaben de venir de Suïssa per veure de prop el model lingüístic educatiu dels helvètics… Com es veu, els illencs balears som més pobres per decisió del nostre govern i més desapoderats, com si diguéssim. Que s’eliminin ens de participació com el CIS i el CJIB significa a les clares el menyspreu absolut d’aquest govern vers la ciutadania organitzada; que ens volen embeneitits i amb la sang de peix. La recessió en tots els àmbits, però sobretot en el dels drets civils, pot tenir conseqüències impredictibles. I si no les té caldrà pensar que estam, veritablement, molt malalts, com a societat. I no obstant, se sent remor; se senten xiulets i no de festa, precisament.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!