marginàlies

Baten el cel d’oprobi les ones oceanes. L’aire cau en picat i s’estimba penya-segats avall per ofegar la seva incandescència a la mar ulcerada. Llengües de foc trenquen la barrera del so i espanten els escurçons que esguarden els sepulcres  dels prohoms que instauraren la pietat com a norma bàsica de convivència. El cobalt s’ha fet amb la calor vella de les llars i tot esdevé metàl·lic. L’estupor calciga el sembrats i les virtuts dels pusil·lànimes. Es bat en retirada, el sol de sang que fuig dels cors que no estimen els arbres. Es clivella el temps i el tremp de l’espera. Reneguen els insectes i els profetes de la darrera fornada. Cap de les seves prediccions s’han complert i atribueixen el daltabaix als errors de càlcul dels aparells de mesura de darrera generació. Que l’alba no defalleixi no significa que s’hagi restablert l’ordre natural del caos.