marginàlies

A més, desplegava una tasca important en l’elaboració de materials didàctics per als centres d’educació infantil, primària i secundària, fent arribar als centres els materials necessaris per atendre els alumnes nouvinguts pel que fa a l’ensenyament de llengües. Complementàriament, fins ara s’hi tramitaven els títols de reciclatge de català per als professors, les exempcions d’avaluació de la llengua catalana i les homologacions de català amb els ensenyament reglats.

Tot i que moltes de les seves funcions són semblants a les de l’anomenat STIL, que el substituirà, el nou organisme elimina la tasca a favor del català a l’ensenyament que feia el SEC i que es concretava en el suport tècnic als centres d’ensenyament i en l’elaboració de material didàctic adaptat a les modalitats del català de les Illes Balears i destinat a la integració lingüística dels alumnes nouvinguts.

Una vegada més, l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) es converteix en un calaix de sastre al qual el Govern Bauzá hi aboca totes les competències en matèria lingüística i cultural que li fan nosa. Com ja va passar amb els cursos de català una vegada eliminada la direcció general de Política Lingüística, i amb la projecció exterior de la cultura pròpia, després de la sortida de Balears de l’Institut Ramon Llull, ara l’IEB s’encarregarà d’expedir els certificats de català per als alumnes d’ESO i Batxillerat. Es tracta d’unes funcions estranyes per a una entitat creada per donar a conèixer a l’exterior la tasca dels investigadors de les Illes Balears.

El Govern Bauzá convé que recordi i atengui que és la seva obligació, segons l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, promoure l’ús de la llengua pròpia a tots els àmbits. No acomplint aquest mandat, la política de l’executiu, feta d’esquena a les societat de les Illes Balears i de la comunitat educativa, se situa fora de la legalitat.

Qui nega la importància que els alumnes coneguin com més llengües estrangeres millor? Això no obstant, la regulació de l’ensenyament d’aquestes llengües no s’ha ni d’improvisar ni d’imposar. Cal, per tant, que el Govern Bauzá reflexioni i rectifiqui. Si no ho fa pel bé de la llengua catalana, que ho faci pel futur de les noves generacions. La ciutadania de les Illes Balears no mereixen una acció de degradació sistemàtica del seu sistema educatiu, generadora de més fracàs escolar, de més abandonament prematur dels estudis i d’alumnes deficientment formats que generarà l’aplicació del decret trilingüe. No hi calen els experiments en un àmbit tan important per a la societat com és l’ensenyament.