marginàlies

Avui hi ha una criatura filla del tro -respon, per tant, al nom de Jaume- que fa un any. Un infant savi amb dots pacificadors -entre molts d’altres- i que ha volgut l’atzar que fes tant de temps com porten injustament i oprobiosa entre barrots Oriol Junqueras i Joaquim Forn; i que naixés el mateix dia que Lluc, el fill del vicepresident. Ningú millor que ell, per tant, per representar per a mi, el seu padrí, i entre molts d’altres, els valors suprems de la República i els desvetllaments per aconseguir-la sense tudar cap gota de sang.

Afagar-lo per anar a tafanejar pels prestatges de la llibreria i tocar-ho tot perquè és de precepte, i pesar tot d’una en el que costa voler ser lliure, i digne, i pacífic, i no cedir mai a cap tropell als drets inherents a la persona i als pobles, és tot u.

No sap tot el que he après amb ell durant aquest primer any; o sí, que ho sap, però ho dissimula per defugir l’arrogància. No sap la força que encomana ni la tendresa que despert. Ignora que el seu balbuceig són veritables dissertacions sobre el sentit de la vida i que la seva mirada interessada és capaç d’esbaldregar totes les mentides que s’inventa el poder per no deixar-nos ser com volem i ens cal ser.

Fa un any, avui, el meu preceptor més petit, i ho celebrarem, ell i jo, aviciant-nos una mica més perquè és l’única manera d’entendre que allò més preuat, el que més satisfà, el que roman en nosaltres com si fos una part tangible del cos, prové dels sentits oberts de pinte en ample.

Clar que no oblidarem que avui, precisament avui, dia del seu aniversari i el dia precís que fa un any que Joaquim Forn i Oriol Junqueras estan oprobiosament i injusta empresonats, l’Estat espanyol acusa de rebel·lió la pau, el vot, la lliure circulació d’idees i la voluntat mancomunada i radicalment pacífica d’alliberament. Per això, per ell, per al preceptor més jove, construirem la República que ens dignifiqui.