marginàlies

De nit pintava sempre

sota l’oscil·lació sàvia

d’una flama de candela

perquè només li importava

perfilar el sentit de les ombres.

Presumia de conèixer

on s’amaga l’estranya

bellesa de la misèria

que desafia el crepuscle.

I plantava paraules

per espantar els monstres

que reclamen carn tendra

per trencar el goig del pobre.

Cada dia una llàgrima,

Deia enllunant la mirada,

i cada plor l’enutjosa

eternitat de les hores.

Dubtava que els versos

sucats a l’insomni

servissin d’alguna cosa

en retre’ns al silenci.