L’exili de les flors i la confusió de l’abecedari deixen la ciutat sense fesomia. Les lletres majúscules dejecten les minúscules i els nombres enters s’amotinen. Els plàtans pelats de les avingudes guinavetegen els colors que proven de desafiar el març que més marceja des que es registren les dades, segons els meteoròlegs. No se sent cap arpa per molt que el menut presti tota l’atenció al so que s’imagina i que per això deixi de jugar feixugament amb el seu amic invisible. Ni cap veu, no se sent trencant l’asfalt o les mirades retudes de qui fuig de la pluja de vidres i de les voreres negades. En els mapes han desaparegut els carrers convertint la ciutat en un trast consumit per la ferralla i les males herbes. Corre el rumor que s’ha consumat l’esperadíssima invasió dels alienígenes i que l’alcaldessa ja ha demanat de veure’s amb el seu cap per negociar la seva capitulació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!